Personatge del mes: Pius Font i Quer (1888 -1964)

Pius Font i Quer. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

Pius Font i Quer,

farmacèutic, botànic i químic

Quina vinculació va tenir amb la ciutat de Manresa?
Per què va patir represàlies durant el franquisme?

La seva relació amb Manresa

Vista general de Manresa, amb la Seu a primer terme. (Fotografia: Rosa Lóbez)

Pius Font i Quer va néixer a Lleida el 9 d’abril de 1888. Però, als quatre anys, per motius professionals del pare, es va traslladar a Manresa on va viure durant tota la seva infantesa i joventut. Aquí va fer els estudis de batxillerat i va començar a desenvolupar el seu interès per la natura.

Va estudiar Ciències Químiques (1905-1908) a la Universitat de Barcelona i després Farmàcia perquè era l´única carrera on podia estudiar botànica. Va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la flora i la vegetació del Bages.

Va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

El 1911, per poder finançar les seves expedicions de recerca botànica,va ingressar al cos de sanitat militar, i va obtenir el grau de tinent coronel farmacèutic. Aquest fet li va permetre viatjar al nord d’Àfrica i per tota Espanya per investigar-ne la flora.


La seva tasca docent

Pius Font i Quer en una sortida de camp. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

El 1917 va ser nomenat professor de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on va renovar la manera d’ensenyar i va introduir l’experimentació i l’observació directe de la natura com a mètode d’aprenentatge. Va ser un impulsor de les sortides de camp.

Font i Quer escrivia sempre en català i, amb la dictadura de Primo de Rivera, el 1922 va ser apartat de la Universitat. Amb la instauració de la República hi va poder tornar i el 1933 va ser nomenat catedràtic de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. També va ser professor de l’Escola Superior d’Agricultura.


La passió per la botànica

Pius Font i Quer va dedicar la seva vida a la botànica. La seva obra és fonamental per a la botànica catalana a la qual va donar una gran projecció.

El 1921 va ser nomenat director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al qual s’havia incorporat com a naturalista el 1916. El 1930 va crear el Jardí Botànic de Barcelona, del qual en va ser director. El 1931 va ocupar la presidència de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1934, a partir del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals, es va crear l’Institut Botànic, del qual també en va ser el director.

Les seves obres fonamentals. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Va realitzar nombrosos viatges de recerca botànica, destaquen especialment els que va dur a terme al Marroc. Va escriure nombrosos llibres i publicacions.


❹ El cop d’estat

El 18 de juliol de 1936, des de feia tres setmanes, estava fent un curs de botànica a Orihuela del Tremedal, a la Sierra de Albarracin (Terol) amb cinc alumnes de la Universitat.

Barcelona, 19 de juliol de 1936 (detall). (Fotografia: Agustí Centelles. Font: Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca).

En produir-se el cop d’estat, un dels seus alumnes, d’ideologia dretana, va marxar a Burgos on tenia un familiar. Font i Quer, però, en lloc de passar a la zona nacional, va retornar a Catalunya per acompanyar els 4 alumnes restants fins a Barcelona, passant per Conca i València.

Ell  mateix explicava els motius d’aquesta decisió en la seva declaració de l’expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques ¹. Considerava que havia d’acompanyar els seus alumnes fins a Barcelona atès que se’n sentia responsable. També va decidir tornar perquè, iniciats els bombardejos, patia per les col·leccions de plantes de l’Institut Botànic de Barcelona, del qual n’era director. Provenien del Marroc, d’Ifni i de tota la geografia espanyola i ell mateix les havia col·leccionat. A finals de novembre aquesta col·lecció de plantes es va traslladar a un lloc més segur a la zona a Sant Gervasi.


La repressió

Expedient de Pius Font i Quer del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. (Font: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).

Acabada la guerra va ser acusat de rebel·lió militarcondemnat a 8 anys de presó. El fet d’abandonar la zona franquista per passar a la republicana era motiu de condemna. Va estar un any empresonat al Castell de Montjuïc i no va poder tornar a exercir la funció pública.

Segons el seu net, Raül Font-Quer, va ser l’estudiant que va anar a Burgos i un funcionari els qui el van delatar:

Creiem que aquest estudiant va ser un dels que el van denunciar”. ²
L’avi havia firmat un manifest amb altres professors universitaris contra els bombardejos i aquest va ser un altre motiu pel qual el van jutjar sota l’acusació de rebel·lió militar”.²

El 1939 Font i Quer també va ser depurat per l’Ajuntament de Barcelona.  Se’l va acusar de firmar un manifest a favor de la República i de no adherir-se al “Glorioso Movimiento Nacional”. Malgrat que va perdre els seus càrrecs, no va abandonar mai la institució que havia creat:

Cada dissabte anava a l’Institut Botànic -sense cobrar- i en continuava exercint el lideratge, orientava els treballadors”, explica el seu net.²

El 1940 el va jutjar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i el 1945, com va passar amb molts altres expedients, es va produir el sobreseïment.


Font i Quer en una de les seves sortides. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

Malgrat la depuració, Pius Font i Quer no va abandonar mai el món de la  botànica. Va seguir dedicant-se a la investigació i, a través de les seves obres, va fer una important tasca divulgadora.

Va morir a Barcelona el 2 de gener de 1964. Fins l’últim moment va treballar en projectes d’institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, entre altres.

 

El seu net recorda:

Va continuar fent de professor de botànica. Els caps de setmana sortia d’excursió amb exalumnes seus. Era la seva obra, la seva vida, i potser tenia l’esperança que la dictadura no duraria tant de temps”.²

 

El seu nom en un dels instituts de secundària de Manresa és un homenatge a la seva tasca com a docent i científic. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Notes:
-  ¹ Expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques nº 2566/1940. Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
- ² Font: Diari Ara,  27/04/2018.

 


Personatge del mes: Antoni Esteve i Subirana (1902 -1979)

Antoni Esteve Subirana, 1948 (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Antoni Esteve,

farmacèutic i científic manresà

 

 

 


La farmàcia i els laboratoris Esteve

Farmàcia Esteve, a Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Antoni Esteve i Subirana va néixer a Manresa el 1902. Va estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona. El 1929, en morir el seu pare, es va fer càrrec de la farmàcia familiar, la Farmàcia Esteve, situada a la Plana de l’Om de Manresa.

A més de la feina pròpia de la farmàcia, va començar a fer preparats farmacèutics originals a la rebotiga. La importància que va anar prenent aquesta activitat va fer que decidís fundar, a Manresa, els Laboratoris Esteve. El 1942, es va veure obligat a traslladar-los a Barcelona.

Dels preparats de productes vitamínics dels inicis va passar a l’elaboració de molts altres productes farmacèutics, i els Laboratoris Esteve van anar adquirint un gran prestigi internacional. Durant aquests anys, cal destacar, especialment, la preparació de les primeres sulfamides i de la primera penicil·lina (1944) que es fabricaran a Espanya.

L’any 1965, convençut de la necessitat de renovació i de deixar pas a les noves generacions, va cedir la direcció dels laboratoris al seu fill Josep Esteve i Soler.


La implicació social i política

Antoni Esteve, a la dreta del conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol (enfilat en una cadira), en un acte de commemoració de les Bases de Manresa celebrat al bosc de les Marcetes, 7 de juny de 1931. (Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Antoni Esteve es va involucrar clarament en l’activitat social i política de la ciutat i del país. Va ser membre actiu d’entitats com l'Orfeó Manresà i el Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

A nivell polític, tot i que no va acceptar mai cap càrrec públic, va ser una persona compromesa amb els valors de la República.

Va col·laborar en el naixement del partit polític Acció Catalana i en la creació, a Manresa, de la coalició electoral "Concentració Republicana", que va guanyar les eleccions municipals de 1931.

"Tots plegats vàrem tenir la bona idea de fer un front únic, en les eleccions municipals del 12-IV-1931, conservant cada tendència la seva pròpia ideologia, des d'Acció Catalana fins els socialistes. Aquest front va ésser el que en les eleccions va obtenir l'esplendorosa majoria que va dirigir l'Ajuntament més modèlic que potser ha tingut Manresa..." 
(Memòries d’Antoni Esteve. Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Va formar part de la Junta de Govern Republicana Provisional que va proclamar la República a Manresa, en representació de la qual va anar a Barcelona a entrevistar-se amb el president Macià.

El 1931, va ser secretari de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament. També  va formar part de la Comissió d'estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya creada per la Generalitat de Catalunya i, més endavant, va ser un dels vocals del Projecte de la Divisió Territorial de Catalunya aprovat el 1936.

Després de la Guerra es va haver d’allunyar forçosament de l’activitat política i cultural.


L’exili i el retorn a Barcelona

Durant la Guerra Civil, Antoni Esteve va seguir al davant de la farmàcia de Manresa i el seu laboratori va ser fonamental per subministrar sulfamides, molt necessàries per tractar les infeccions.

En acabar la Guerra, es va haver d’exiliar a França durant un any i mig. Allà va treballar com a farmacèutic en un prestigiós laboratori. Després de viure en diverses ciutats franceses, va decidir tornar a Barcelona i es va haver de sotmetre a un  judici per responsabilitats polítiques. Probablement, gràcies al seu prestigi internacional, el judici va acabar amb la imposició d’una multa.

"Durant l'any i mig que vaig estar a França, la meva família va ésser constantment molestada amb tota mena d'atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa".
(Memòries d’Antoni Esteve. Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).
Laboratoris del Dr. Esteve al barri del Guinardó, a Barcelona. (Font: web Memòria dels barris).

En aquesta situació, l’any 1942, Antoni Esteve va decidir deixar Manresa i traslladar-se a Barcelona.


La tasca científica

Després del seu retorn a Barcelona, Antoni Esteve es va dedicar de ple a l’activitat científica impulsant i dirigint la tasca dels Laboratoris.

Aquesta etapa va suposar l’expansió dels Laboratoris gràcies a la introducció al mercat de nous productes farmacèutics originals, com a resultat d’una àmplia activitat de recerca en el camp de la química i la farmacologia, tasca que ell va dirigir envoltat d’un important equip d’especialistes en ciències biomèdiques.

Com hem vist, el 1944, Antoni Esteve va obtenir la penicil·lina per primera vegada a Espanya, fet de gran transcendència en aquell moment per poder tractar malalties infeccioses. Quatre anys més tard, el 1948, va rebre la visita d’Alexander Fleming, considerat l’inventor d’aquest antibiòtic. Fleming, en el seu viatge a Barcelona, va visitar les instal·lacions dels Laboratoris Esteve.

El doctor Antoni Esteve i el doctor Fleming, descobridor de la penicil·lina, amb les seves respectives esposes, 1948. (Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Les nombroses institucions acadèmiques de les quals va formar part (president de la Reial Acadèmia de Farmàcia, vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, president de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans… entre moltes altres); així com els reconeixements que va rebre (Medalla d'or al 8è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, "Chevalier de l'Ordre de la Santé Publique de France"… ) són una mostra de la importància de la seva tasca i de la seva personalitat.

També va ser autor d’un gran nombre de treballs d’investigació que va publicar en les revistes especialitzades de més prestigi.

A més de l’activitat científica, Antoni Esteve va finançar diverses iniciatives de foment de la llengua i la cultura catalanes.


L’any 1979, ara fa 40 anys, Antoni Esteve va morir a Barcelona. Quatre anys després, la seva família va crear la Fundació Dr. Antoni Esteve per honorar la seva memòria.

Actualment, la Fundació treballa per donar continuïtat a la línia iniciada per ell mateix en la recerca farmacològica.

La Farmàcia Esteve a Manresa, 2019. (Fotografia: Rosa Lóbez).

A Manresa, la Farmàcia de la Plana de l’Om segueix activa i regentada per la família Esteve.

 

 

 


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Històries manresanes. Els Esteve de la Plana de l'Om.


 


Personatge del mes: Francesc Marcet i Artigas (1890-1974)

Francesc Marcet. (Font: web Joves i Republicans).

Francesc Marcet:

Alcalde de Manresa durant la República.

Exiliat i represaliat durant el Franquisme.

 

 

 


Francesc Marcet, segon alcalde de la República

  • Francesc Marcet va néixer a Manresa el 21 de febrer de 1890.
  • Era llauner i tenia un petit taller a la Plaça Gispert. Ja des de jove tenia inquietuds socials i va estar vinculat a diverses entitats esportives i culturals de la ciutat. El 1931 es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya.
  • A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Manresa.
  • El 19 de desembre de 1932 va ser elegit alcalde de la ciutat en substitució de Lluís Prunés, que va ser nomenat governador civil de Girona. A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 serà reelegit com a alcalde de Manresa.
L’alcalde Francesc Marcet al despatx de l’Ajuntament (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic).
  • A causa dels fets del 6 d’octubre de 1934 serà empresonat per donar suport al Govern de la Generalitat. Al cap d’un temps, el van deixar en llibertat provisional.
  • El 24 de febrer de 1936, després de la victòria del Front Popular a les eleccions generals, va ser restituït com a alcalde.
  • L’alcalde Francesc Marcet amb el President Lluís Companys i el Conseller de Cultura Ventura Gassol a l’acte d’inauguració del Grup Escolar Renaixença, 15 de setembre de 1934 (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic).

    La seva activitat a l’alcaldia va ser molt intensa. Durant el seu mandat es van dur a terme importants projectes per a la ciutat tant en urbanisme i obres publiques (aprovació del Pla de l’Eixample…), com en ensenyament (construcció del Grup Escolar Renaixença i escoles als barris…), com en problemes socials (accions per suprimir la mendicitat, creació de guarderies…), entre altres.

  • El període del juliol a l’octubre de 1936 va ser difícil per a ell, ja que el Comitè Antifeixista Revolucionari exercia el poder a la ciutat. Cal destacar els seus esforços per evitar l’enderrocament de la Seu de Manresa.
  • El mes d’octubre, ja començada la Guerra, va deixar l’alcaldia i passà a ser jutge municipal fins al final d’aquesta. La seva feina com a jutge va ser molt valorada: va treballar pel retorn de béns incautats i va facilitar avals a persones d'ideologia dretana amenaçades de mort.

Francesc Marcet va ser alcalde de la ciutat del desembre de 1932 a l’octubre de 1934 i del febrer a l’octubre de 1936. El periodista manresà Josep Maria Planes va escriure:

“Tot Manresa -dretes i esquerres- reconeix en ell un dels millors alcaldes que mai hagi tingut”.¹


L’exili i la repressió

El 23 de gener de 1939, el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, Francesc Marcet es va a exiliar a França. La seva família es va quedar a Manresa i va patir la repressió.

Ciutadans republicans marxant a França a través de la Jonquera. (Font: web El Punt Avui, 04/12/2017).

La seva mare, Margarida Artigas Marí, que tenia 73 anys, va ser detinguda juntament amb una amiga i jutjada en un consell de guerra sumaríssim, celebrat a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, pel fet de ser la mare de l’alcalde Marcet.

El jutge va donar per certes les acusacions contra elles, i va especificar:

 “en particular Margarita Artigas, que es madre del que fue alcalde rojo de esta ciudad, Francisco Marcet”. ³

Antiga presó de dones de Les Corts, 1952. (Font: web Biblioteca del Pavelló de la República).

Va ser condemnada a sis anys i un dia per adhesió a la rebel·lió militar i va ingressar a la presó de dones de Les Corts de Barcelona, malgrat el suport que va rebre d’un grup de veïns que demanaven que la deixessin en llibertat.

Després d’estar empresonada 1 any, 9 mesos i 14 dies, el juny de 1941 va sortir en llibertat condicional. Va morir a Manresa dos anys després, quan encara estava en llibertat condicional.

La seva filla va ser depurada com a funcionària de la Generalitat i el seu fill va patir amenaces i agressions. A la seva família els van requisar els diners que tenien; durant anys, els van sotmetre a registres; i van patir el buit de bona part de la societat manresana.

El 1948, Francesc Marcet  va poder tornar a Manresa gràcies als avals que li va aconseguir la familia Marquet. Durant molt temps es va haver de presentar periòdicament a la policia i va haver de viure en un gran aïllament social.

L’erudit i filòleg manresà Àngel Servet recordarà:

“li estava rigorosament prohibit d’aturar-se a  parlar amb l’altra gent”4

Va morir a Manresa el juny de 1974, cap al final de la dictadura franquista.

L’alcalde Francesc Marcet (detall).²

Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936).

Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).

ALOY, Joaquim. Homenatge institucional als alcaldes manresans de la República.


Notes:
- ¹ ALOY, Joaquim. Homenatge institucional als alcaldes manresans de la República. Manresa, 2006.
- ² Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
- ³ Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).
- 4 Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

 


Personatge del mes: Pompeu Fabra i Poch (1868-1948)

A quin esdeveniment correspon aquesta fotografia?

Qui és la persona que està parlant? Sí, és Pompeu Fabra.


(Fotografia: web Any Pompeu Fabra 2018).

Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 1868, fa 150 anys. Per aquest motiu, i coincidint amb els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana, aquest 2018 ha estat l’Any Fabra.

Durant tot l’any s’han fet actes arreu i s’ha recordat i valorat la seva personalitat i la seva obra.

Ja al final d’aquest Any Fabra, volem també homenatjar-lo i recordar el seu pas per la ciutat de Manresa.


Després de viure durant 10 anys a Bilbao on va treballar de catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, l’any  1912 Pompeu Fabra va tornar a Catalunya. Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona, el va cridar per portar a terme la necessària tasca de normalització i modernització de la llengua catalana.

Per a Fabra van ser anys d’una gran activitat durant els quals es van publicar les seves obres més fonamentals pel futur del català:

El diccionari Fabra ha estat una eina imprescindible per a l’ús del català. (Fotografia: Rosa Lóbez).
  • Normes ortogràfiquesBarcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1913. (Obra d’autoria compartida).
  • Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1917.
  • Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1918. (Serà la normativa oficial fins al 2016).
  • Converses filològiques. Barcelona: Regina, 1924.
  • Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932.

Pompeu Fabra acompanyarà el seu treball intel·lectual amb una gran tasca de divulgació de la llengua catalana que el portarà a recórrer el país participant en actes, en cursos o fent conferències.

Conferència de Pompeu Fabra al local del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 4 de juliol de 1932. (Font: web La República a Manresa en un clic).

El dilluns 4 de juliol de 1932, va venir a Manresa, convidat pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.  Va pronunciar una conferència com a cloenda del curs de gramàtica catalana que s’havia fet en el mateix Centre Excursionista durant aquell hivern.

El matí d’aquell dilluns visitarà la Biblioteca Popular de Manresa. Pilar Bertran, directora de la biblioteca, deixa constància d’aquesta visita al dietari de la biblioteca:

4 de juliol de 1932.- [...] A tres quarts de nou entra el Sr. Albagés, President del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, i varis socis, acompanyant en Pompeu Fabra qui donarà una conferència en dit centre. Ja conec al Sr. Fabra; encara que no hi havia parlat mai, l’he vist a la Biblioteca de Catalunya. Li ensenyo el catàleg, veu els seus llibres; després d’haver conversat junts un bon rato es despedeixen; diem que anem a la conferència. “Fins al vespre, doncs”, diu el Sr. Fabra. (Font: web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

La presència de Pompeu Fabra a Manresa va generar molt interès. La conferència va ser un èxit total i va causar un gran entusiasme entre el públic assistent. Així ho expressa de nou Pilar Bertan, en el mateix dietari:

5 de juliol de 1932.- Pleníssima estava ahir la Sala de conferències del Centre per a escoltar al nostre gran filòleg Pompeu Fabra. En una bella parla ens tingué encisats durant prop d’hora i mitja. Tothom en restà complagut. Parlà de “El català literari”. Tots hem de contribuir a l’enlairament de la nostra parla. Si donés un curset en la nostra Biblioteca es veuria concorregudíssim [...]. (Font: web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

A la premsa local de l’endemà es pot llegir:

“Una munió d’alumnes, en la qual hi abundaven belles i xamoses senyoretes s’apinyaren al voltant de mestre Fabra, delerosos de sentir la seva autoritzada paraula. Poques vegades es podria dir com ahir que la sala era insuficient.” (Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932).
“La sala de conferències del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb tota veritat es pot dir que aplegà ahir nit l’èlite de la intel·lectualitat manresana, no mancant-hi un nodrit estol de senyores i senyoretes, freturoses també d’oir l’autoritzada paraula de Mestre Pompeu Fabra.
Per no allargar, direm que hi havia comissions i representacions de totes les entitats culturals de la ciutat.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

Pompeu Fabra va ser presentat pel senyor Albagés, president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages:

“Amb elegants paraules, el senyor Albagés, d’una ferma pinzellada retrata la personalitat del dissertant [...].
Una entusiasta ovació acull les paraules del senyor Albagés, ovació que es lliga amb altra que saluda al Mestre Fabra en disposar-se a parlar.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

La seva conferència serà una bona lliçó magistral sobre la situació del català i el seu aprenentatge:

Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932.¹
“Amb expressió que tot seguit captiva, l’il·lustre conferenciant comença dient com és un goig veure que la llengua per la puresa de la qual tant s’ha treballat, sigui la llengua nacional de Catalunya, i que la massa del poble estigui preparada per a utilizar-la , com n’és una prova els cursos de català que arreu es donen; fet, el de la utilització pura, que no hauria estat possible cinquanta anys enrera si s’hagués declarat oficial, perquè no hi estàvem preparats, [...].
Ara creiem que la nostra llengua serà escolar; tenim la seguretat que aquest instrument serà emprat per tots els catalans.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

Les seves paraules van despertar un gran interès en el públic assistent i la seva tasca va ser molt valorada per la premsa:

Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932.¹
“I mestre Fabra, en mig d’una ovació a peu dret dels seus deixebles comença la lliçó amb paraula fàcil i senzilla. I cada paraula de la seva lliçó no era res més que una confirmació del treball persistent i fecond que durant anys i més anys  ha vingut realitzant calladament i abnegadament fins a lograr que la llengua catalana pugui tutejar-se amb les altres llengües llatines. Pompeu Fabra no exposa idees que puguin contradir-se sinó que arreu on va és rebut com a mestre que és i les seves paraules no són més que una lliçó clara i senzilla que ja no es borra mai més de la memòria.
La  lliçó del Mestre durà prop d’una hora i a nosaltres ens semblà que solament feia breus moments que l’havia començada.
En acabar fou objecte d’una clamorosa ovació a peu dret.” (Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932).

Va cloure l’acte el senyor Puig i Ball, primer tinent d’alcalde, en representació de l’alcalde.

“El senyor Puig i Ball clou l’acte dient que està convençut que aquest interessant parlament de Mestre Fabra tots el recordarem amb amor perquè ha anat al nostre esperit a la nostra ànima. Penseu, diu, que és el nostre idioma el què ens cohesiona a tots. Acaba donant les gràcies a l’il·lustre filòleg en nom de la ciutat per haver vingut a honrar-nos amb les seves autoritzades paraules per la qual li devem també agraiment.
Una ovació d’adhesió als conceptes del senyor Puig i Ball acull les seves paraules.
El Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb la vetllada d’ahir ha escrit una altra plana gloriosa en el seu brillant historial que tant honra a la nostra ciutat.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

El 31 de gener del 1939, Pompeu Fabra va travessar la frontera cap a França. Després d’estar a diverses ciutats franceses, finalment s’establirà a Prada de Conflent, des d’on seguirà treballant per convertir el català en una eina de comunicació útil i moderna. El 25 de desembre de 1948, a la tarda del dia de Nadal, va morir a la seva residència de Prada. Va ser enterrat al cementiri d’aquesta localitat.

Pompeu Fabra a Prada de Conflent . (Fotografia: diari Ara, 28/05/2018).

Pocs mesos abans de la seva mort, en el pròleg per un llibre d’un amic seu, va escriure:

Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança

Avui, les seves paraules segueixen sent ben vigents.


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

- Web Pompeu Fabra i la llengua catalana. Biografia per a nois i noies.

-  Web Any Pompeu Fabra 2018.


Notes:
- ¹ Font: Trencadís. Fons locals digitalitzats. Xarxa de Biblioteques Municipals.

 


Personatge del mes: Concepció de Balanzó i Echevarría (1904-1938)

Qui era Concepció de Balanzó?

Concepció de Balanzó és la segona a la dreta. (Fotografia: Arxiu personal d'Enric Balanzó. Font: web Manresanes que han fet història).

Que té d’especial la seva història?


Concepció de Balanzó va néixer a Barcelona l’any 1904.

Animada pel seu cosí, amb qui treballava com a secretària, l’any 1931 va començar els estudis de bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona.

Concepció de Balanzó i les seves companyes de segon curs de l’Escola de Bibliotecàries (curs 1932–33). És la quarta a l’esquerra de la fila del darrere.¹

Tot just acabada la carrera, l’octubre de 1935 va ser nomenada directora de la Biblioteca Popular de Manresa. Va substituir la primera directora, Pilar Bertrán i, per tant,  va ser la segona directora de la biblioteca, càrrec que exercirà fins a la seva mort el novembre de 1938.

Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa, abril 1933 - juliol 1936. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Des de l’any 1920, a les biblioteques de Catalunya s’escrivia un dietari que recollia el dia a dia de la biblioteca.  A través de les pàgines que va escriure Concepció de Balanzó podem reviure la tasca que hi va dur a terme: l’activitat diària, els projectes, les dificultats, la seva implicació amb la feina… Aquests en són alguns fragments:

La seva arribada
6 de novembre de 1935.- Després d’un parell de dies d’exercitar-nos en les tasques de la Biblioteca sota la direcció, que agraïm moltíssim, de la Srta. Kirchner, avui comencem ja, la Srta. Benavent i jo, a encarregar-nos del tot de la Biblioteca. Al migdia hem visitat al Sr. Servitje, Alcalde de Manresa, per saludar-lo i al mateix temps pregar-li que inspeccioni la instal·lació de la calefacció de la Biblioteca perquè comença a fer fred i sabem que hiverns passats funcionava molt deficientment. El Sr. Servitje ens ha promès tenir-ho en compte i visitar la Biblioteca. A la tarda ens hem ocupat del préstec i hem començat a catalogar.
Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
Les tasques del dia a dia
23 de gener de 1936.- Al matí rebem un paquet de la Central que conté llibres nous, targes de préstec i bosses per enganxar als llibres i posar-hi la tarja a fi de simplificar les operacions del préstec. [...].
27 de maig de 1936.- [...] Avui ens hem dedicat a preparar la guia de lectura que per indicació del Sr. Rubió² serà sobre literatura francesa. Darrerament hem rebut un lot de clàssics francesos i tenim material abundant. [...]
18 d'agost de 1936.- [...] Ve un mestre d’Artés que s’emporta en préstec varis volums de les obres completes de l’Ignasi Iglesias i vàries obres referents a Narcís Monturiol. Segons ha dit, col·labora a la “Revista Ilustrada Jorba” i pensen publicar un número sobre aquests dos personatges. Li he donat totes les facilitats.
26 de gener de 1937.- Tenim la sala plena d’estudiants de l’Institut als quals els professors han donat diversos temes per desenrotllar. La majoria han de treballar en història i geografia i això fa que siguin demanadíssims els llibres del 9. [...]
Les activitats de la biblioteca
21 d'abril de 1936.- Preparem la llista dels infants que han d’ésser obsequiats en la Festa del Llibre i decidim que aquest any ho siguin sols 35, la meitat, més o menys, d’altres anys, i triats entre els millors i més constants lectors de la Biblioteca.
17 de maig de 1936.- Avui ha tingut lloc la conferència. El Dr. Serra ha arribat a poc més de dos quarts de dotze, [....]El Sr. Alcalde, que ha presidit, ha fet la presentació del conferenciant; aquest ha dissertat durant poc més d’una hora sobre “El dret d’aprendre i el deure de llegir”. Tothom ha sortit molt ben impressionat de la conferència.
Les dificultats
18 de desembre de 1935.- Avui per fi ve l’electricista i comença a arreglar els llums de les taules que estaven més espatllats. Tornem a tenir la calefacció encesa, però la Biblioteca està tan gelada que a penes si es coneix. Segurament que tot això ho devem al Sr. Balet. Fa un parell de dies que vénen molts infants -nenes, entre ells, cosa que no és freqüent- a llegir a la Sala. Ens fa molta il·lusió veure’ls-hi; no obstant, no tenim més remei que treure’n algun que no sabia llegir i no parava de moure’s distraient els altres [....].
22 de febrer de 1937.- Aquesta tarda uns nois que han estat bona estona llegint correctament a la sala fan un gran desordre al vestíbul i buiden un extintor d’incendis; la portera ha sortit diverses vegades per advertir-los, però així que senten obrir la porta fugen. Demà tornarem a sol·licitar vigilància.
Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

El dietari reflecteix també els esdeveniments que es viuran a la ciutat i al país, com l’esclat  de la Guerra Civil o la repercussió de la guerra en el dia a dia de la biblioteca.  Així ho viu Concepció de Balanzó:

Les festivitats
13 de desembre de 1935.- Acabem de catalogar les noves adquisicions. A la tarda, calma com cap dia a la Biblioteca perquè [és la] diada de Santa Llúcia, la festa de les modistetes; la gent la celebra anant a sardanes o al cinema.
L’inici de la guerra
Pàgina del dietari escrita per Concepció de Balanzó. Recull les impressions dels primers dies de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
19 de juliol de 1936.- Aquest matí corren rumors alarmants sobre la situació política; estan interromputs els serveis de trens i les conferències telefòniques amb Barcelona i amb aquest motiu telefono a l’Ajuntament demanant instruccions; em diuen que obri la Biblioteca. Ve molt poca gent.
30 de juliol de 1936.-Tornem a obrir la Biblioteca, després de deu dies d’estar tancada, degut a la revolta militar, encara no acabada a la resta d’Espanya. Aquest matí he rebut carta del Sr. Rubió², em recomana que abans d’obrir la Biblioteca vagi a l’Ajuntament a consultar-ho i que li comuniqui a ell abans de fer res. Així mateix ho faig i a la tarda la Biblioteca és oberta al públic.
La incidència de la guerra a la biblioteca
10 de novembre de 1936.- [...] poquíssims homes a la sala, a causa de les circumstàncies: alguns lectors són al front, altres estan ocupats per la instrucció militar. [...]
26 de desembre de 1936.- Seguim amb molt préstec i consultes; vàries vegades ens han demanat una obra que tracti en conjunt de la situació política d’Espanya, de la República ençà i, com que sols tenim obres que n’estudien algun aspecte, demanarem a Barcelona si s’ha publicat alguna cosa. També des de que començà la revolució, surten contínuament els llibres sobre la Revolució francesa.
23 de novembre de 1937.- A la una menys uns quants minuts han tocat les sirenes d’alarma. Tots els lectors han sortit ràpidament de la Biblioteca i, com que faltava molt poc per l’hora, he tancat. A les 2:30 hem tornat a sentir les sirenes. [...] .
8 de novembre de 1938.- [...] Uns metges i sanitaris tornen a demanar-nos si serà possible obtenir els llibres de medicina que ens demanaren temps endarrera; no sé si podran enviar-nos-els per fi de Barcelona; serien utilíssims i tornarem a insistir.

L’agost de 1937, Concepció de Balanzó va tenir problemes de salut. Aquest fet  la va obligar a tornar a Barcelona i va estar un any de baixa. L’agost de 1938, va retornar a Manresa i es va incorporar de nou a  les seves tasques de la biblioteca.

26 d'agost de 1938.-Torno a encarregar-me de la Biblioteca després d’un any d’absència. Em plau poder treballar amb la Srta. Blanco que tant bé l’ha dirigit durant els darrers mesos; [...]. Com esperava trobo el públic molt canviat; metges, sanitaris, soldats... I d’altra part falten molts dels antics lectors habituals que han estat cridats a les lleves. [...]

Les tasques relacionades amb el Servei de Biblioteques del Front i amb la Secció del Front de la biblioteca de Manresa li ocuparan una part important del seu temps.

Un dels bibliobusos del Servei de Biblioteques del Front. (Font: web diari El Punt Avui, 17/02/2014).

A finals de novembre de 1938, va viatjar a Tortosa per recollir llibres de la biblioteca i allunyar-los de la zona del front.  En el viatge de tornada del front a Barcelona va patir un greu accident a causa de la maniobra que va fer el bibliobús en què viatjava, per poder esquivar un sot de la carretera produït per una bomba. Va morir dos dies després de l’accident. Malauradament serà una víctima més de la guerra.  Tenia 33 anys.

La seva companya Maria Riera va escriure al dietari de la biblioteca:

30 de novembre de 1938.- [...] És amb una pena extraordinària que avui he vingut a obrir. Encara no em sé acostumar al pensament de que la meva estimada companya Concepció de Balanzó no tornarà més. Voldria oblidar que un accident li ha costat la vida i fer-me la il·lusió de que la veuré entrar d’un moment a l’altre. La Biblioteca ha perdut la seva excel·lent directora.

Aquest novembre fa 80 anys de la seva mort.


Sala de lectura de la Biblioteca del Casino de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

L’any 1999, la Biblioteca Popular de Manresa, situada a l’edifici de l’institut Lluís de Peguera, va tancar les seves portes i es va traslladar al Casino.

Els serveis i les activitats que ofereix avui la Biblioteca del Casino són el millor homenatge a Concepció de Balanzó.


Més informació:

Web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

Web Manresanes que han fet història.


Notes:
- ¹ Font: Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005). Web bid.ub.edu.
- ² Jordi Rubió i Balaguer era el director de la Biblioteca de Catalunya i de la Xarxa de Biblioteques Populars.
- Font dels textos del dietari: web memoria.cat/dietaribiblioteca.

 


Personatge del mes: Aniceto León Garre (1901-1980)

Qui era Aniceto León Garre?

Quina relació té amb la imatge que mostra aquesta fotografia?

Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa. Imatge de la plaça després de la guerra. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

El 21 de desembre de 1938, fa gairebé 80 anys, la ciutat de Manresa va ser bombardejada per primera vegada. Accions com aquesta s’havien produït ja a altres poblacions catalanes des de finals de 1936. Calia, doncs, que els ajuntaments prenguessin ràpidament mesures de prevenció.

Manresa serà una de les primeres ciutats a fer-ho. L’1 de desembre de 1936, per acord del Consell Municipal, es constituirà la Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa. La seva tasca serà molt important i servirà de model per a altres ciutats. Es centraran, sobretot, a donar instruccions als ciutadans sobre què calia fer si es produïa un bombardeig; a establir indrets de la ciutat que es podien fer servir com a refugis; en la construcció de refugis nous; i en la prevenció dels efectes de les armes químiques.

La Junta de Defensa estarà formada per representants de diversos departaments del Consell Municipal, de la Creu Roja, del Cos de Bombers, del Sindicat de Llum i Força, de la Telefònica; per l’arquitecte i l’enginyer municipals; i serà presidida pel conseller Ramon Sanz. Però, la  persona clau serà el seu secretari: Aniceto León Garre.


Algunes dades de la seva trajectòria:

Aniceto León Garre. (Font: web del Servei Educatiu del Bages).
  • Va néixer a Torrepacheco (Múrcia) el 1901.
  • Va obtenir el títol de Mestre  a Múrcia (1919), i es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Madrid (1927).
  • El 1929 va ser nomenat catedràtic a l’Institut de Manresa, d’on va ser secretari i director.
  • L’any 1931 es va casar amb una manresana.
  • El 1932 va ser destinat a Granada, on va dirigir l’Institut “Ángel Ganivet” entre els anys 1933 i 1936.
  • El 1936 va tornar a Manresa i va ser de nou director de l’Institut i professor de l’Escola d’Arts i Oficis. També va ser el secretari de la Junta de Defensa de la ciutat i va tenir altres càrrecs a Barcelona relacionats amb aquest tema.
  • En acabar la Guerra, el febrer de 1939 es va exiliar a França, però l’octubre del mateix any va anar a viure a la República Dominicana, on va ocupar diversos càrrecs públics.
  • L’any 1948 va tornar a Catalunya i va treballar a les editorials Seix Barral i Salvat. Uns anys més tard va ser readmès al cos de Catedràtics i va treballar a l’Institut de Tarragona i al "Jaume Balmes" de Barcelona d’on va ser cap d’estudis i director fins l’any 1971 que es va jubilar.
  • Va publicar diversos llibres i articles fonamentalment sobre agricultura.
  • Va morir a Barcelona l’any 1980.

La seva tasca a la Junta de Defensa

Aniceto León va compaginar la seva feina docent amb un treball molt intens a la Junta de Defensa.

Des de la seva constitució la Junta va dictar diverses mesures preventives, i va dur a terme campanyes informatives sobre les mesures que calia prendre si es produïa un bombardeig. Com a secretari de la Junta, Aniceto León Garre sovint va fer xerrades divulgatives per Ràdio Manresa.

Gràcies a la seva formació com a químic, va dur a terme  actuacions molt innovadores en l'organització de la defensa contra les armes químiques i els gasos que poguessin ser utilitzats en els bombardeigs, fins al punt d’arribar a fabricar caretes antigàs, que van ser una autèntica novetat a la ciutat i al país.

Refugi de l’antic parc dels bombers. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

Malgrat les nombroses dificultats, la seva activitat també va ser intensa pel que fa a la construcció de nous refugis i l'habilitació dels refugis ja existents (als soterranis de les cases particulars, als establiments, a les fàbriques,...).

Convocatòria d’una reunió de la Junta de Defensa el 20 d’octubre de 1937. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

Però, per problemes econòmics, la construcció de nous refugis avançava lentament. El mes d'octubre de 1937, una subvenció de 500.000 pessetes del govern de la República va permetre accelerar les obres. El 21 d'octubre es van poder reprendre les obres als refugis del Castell i del parc dels bombers i es va iniciar la construcció  dels de la plaça de Sant Domènec, el de la plaça de Sant Ignasi i el del sector del carrer de Ginjoler. Aquell va ser un mes d’una intensa activitat.

 

La feina de la Junta de Defensa, amb Aniceto León al capdavant, va ser molt valorada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. En canvi, era vista amb desinterès i passivitat per part de la població que creia que Manresa no seria bombardejada.

Les constants dificultats i, sobretot, la indiferència de la ciutat van provocar que el 15 de març de 1938, Aniceto León presentés la seva dimissió irrevocable com a secretari de la Junta.

Imatge actual de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Avui, la plaça Sant Domènec té un aspecte ben diferent a la d’aquell octubre de 1937, quan s’iniciava la construcció del refugi antiaeri. Si ens apropem al teatre Conservatori, podem evocar els enormes esforços que Aniceto León i els membres de la Junta de Defensa van dedicar, de manera desinteressada, a protegir els ciutadans de Manresa d’uns bombardeigs que, malauradament, es van acabar produint.


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Els mestres de la República a Manresa.

Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39).

Web Els més de 1.000 empleats de la plantilla municipal de Manresa durant la República i la Guerra Civil (1931-39).