Documentals: "Borrallons de neu" i "Manresa-Mauthausen. Una experiència pedagògica"

Els documentals Borrallons de neu i Manresa-Mauthausen. Una experiència pedagògica, del manresà Isaac Rodríguez i Tànit Fernández, emmarcats en el projecte Manresa-Mauthausen, que va guanyar el Premi Regió7 de Comunicació en la darrera edició dels premis Lacetània, es projectaran el dimarts 29 de gener, coincidint amb la setmana que es celebra el Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust (27 de gener). La presentació oberta a tothom serà a les 19:30 del vespre a l'Espai Plana de l'Om.

La iniciativa dels documentals es va realitzar a proposta del professorat que porta a terme el projecte pedagògic Manresa-Mauthausen amb el qual es treballa el tema de l'Holocaust, la deportació als camps de concentració nazis i també la defensa dels drets humans en centres docents de Manresa i comarca.

L'objectiu és que puguin ser utilitzats com a recursos pedagògics per molts més centres o entitats educatives per tal de donar a conèixer l'horror dels camps de concentració nazis, recordar les víctimes i educar les generacions joves en els valors de la pau i el respecte als drets humans.

Els autors dels documentals han cedit a l'Ajuntament de Manresa i a la resta d'entitats col·laboradores el dret d'ús dels treballs per a la seva difusió sense ànim de lucre i amb finalitat educativa.

Tots els centres o entitats que vulguin disposar dels documentals, sempre amb voluntat educativa i sense finalitat de lucre, en podran demanar l'accés a la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Manresa (ensenyament@ajmanresa.cat  - tel. 93 8752485) o al Centre de Recursos Pedagògics del Bages (crp-bages@xtec.cat - tel. 93 8727142).


 


Material de suport de l'exposició: I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa

 

Viure un bombardeig: material de suport a l'exposició (pdf)

Per commemorar els 80 anys dels bombardeigs que va patir Manresa al final de la Guerra Civil (21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939), l’Associació Memòria i Història de Manresa juntament amb l’Ajuntament de Manresa han organitzat l’exposició: I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa.

Es podrà visitar del 18 de gener al 3 de març de 2019, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer Canonge Muntanyà).

Adjuntem un material de suport per treballar el contingut de l’exposició adreçat a l’alumnat de secundària i de batxillerat, i que és un extracte del web “Viure un bombardeig”.


 


Agraïment a Josep Fontana

Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018)

(Font: diari Ara, 06/02/2017)

Historiador català i professor universitari


La seva trajectòria universitària s'inicia l'any 1956 quan es va llicenciar en Lletres. Després d'un curs  a Liverpool, va ser ajudant de Jaume Vicens Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques  de Barcelona (1957-66). Apartat de l’ensenyament per les autoritats franquistes per la seva militància política, va retornar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968. Es va doctorar en Història el 1970. Va ser catedràtic d’Història econòmica a la Universitat de València (1974-76). L’any 1976 va retornar novament a la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1990, que va passar a la Universitat Pompeu Fabra d’on fou catedràtic fins a la seva jubilació el 2001. En jubilar-se va ser nomenat catedràtic emèrit. El 1992, va fundar l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, institució a la qual va donar la seva biblioteca particular.

Va ser deixeble de Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives i va rebre influències de Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin. La seva obra s’inscriu en la línia de la historiografia marxista. Va introduir a Catalunya les idees d’escoles renovadores com els Annales i també les obres d’historiadors cabdals en la historiografia contemporània com Eric J. Hobsbawm, Edward P. Thompson i George Rudé.

Va escriure molts llibres, d'entre els quals destaquem:

  • La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972).
  • Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973).
  • Hacienda y estado, 1823-1830 (1974).
  • La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977).
  • La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979).
  • Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982).
  • La fi de l’Antic Règim i de la industrialització (1988).

A partir dels anys 1990, va prioritzar la reflexió historiogràfica i també l’anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani. Aquest treball es va reflectir en llibres com:

  • La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992).
  • Europa ante el espejo (1994).
  • Introducció a l’estudi de la història (1997).
  • La història dels homes (2000).
  • La construcció de la identitat (2005).
  • L’ofici d’historiador (2010).

Posteriorment va publicar:

  • Por el bien del Imperio. Una historia del mundo (2011). Obra de referència mundial sobre la guerra freda i les seves conseqüències.
  • El futuro es un pais extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013).
  • La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014), que rebé el premi Crítica Serra d’Or d’humanitats (2015).
  • El siglo de la revolución: Una historia del mundo desde 1914 (2017).

També va ser impulsor i col·laborador de revistes d’història com Recerques i l’Avenç.

Va rebre medalles i distincions de les quals destaquem: el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 el Premi Nacional de Cultura i el 2018 la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona.

 

Lliurament de la Creu de Sant Jordi, 2006 (Font: web Europapress 28/08/2018)

Estretament lligada a la professió d’historiador, cal destacar la seva implicació en nombroses iniciatives polítiques, culturals i cíviques dirigides a la transformació social, objectiu clarament alineat amb els valors de l’esquerra en un sentit ampli, que durant molts anys exercí especialment des de la militància en el PSUC (1957-1980). En aquest sentit, Josep Fontana defensava la utilitat social de la feina de l’historiador, com un element per entendre i transformar el món en el qual vivim.

Ha estat l’historiador català més universal. Tenia una gran capacitat per fer-se  les preguntes adequades sobre els fets passats i la seva relació amb el present. Va fer grans aportacions a la historiografia catalana i va ser molt crític amb la manera que es va fer la transició espanyola. Segons Borja de Riquer, Fontana “Va saber explicar com la Catalunya contemporània més avançada econòmicament i socialment havia sigut frenada per les classes dirigents espanyoles, que van prioritzar els seus interessos”. (Diari Ara 28-8- 2018)

Com a professor universitari va impactar i estimular els seus alumnes. I ha deixat, per tant, una gran influència en molts historiadors i professors universitaris i de secundària del nostre país, que ens en considerem deixebles ja sigui per haver assistit personalment a les seves classes, per haver-lo llegit o per haver-lo escoltat en congressos i xerrades.

(Font: diari Ara 17/12/2011)

Moltes gràcies, professor Fontana!!!


S’ha realitzat el taller de “Fonts orals, d’arxiu i digitals”

Aquest dissabte 26 de maig s’ha dut a terme a la Fundació Universitària del Bages i a l’Arxiu Comarcal del Bages el taller “Fonts orals, d’arxiu i digitals”, organitzat per l’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages.

El taller ha constat de dues parts. La primera, sobre el tractament i la localització de les fonts orals, d’arxiu i digitals, ha anat a càrrec de Joaquim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas i Jordi Pons, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa, i d’Aram Magrins, arxiver de l’Arxiu Municipal de Manresa. S’ha exposat l’interès que té fer recerca a partir de la memòria oral i algunes qüestions que cal tenir en compte. Després s’han explicat tots els tipus d’arxius que poden ser útils per fer recerca històrica i el contingut i les característiques de cadascun d’ells.

Fotografia: Joaquim Aloy.

La segona part ha anat a càrrec de l’arxiver de l’Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras, i ha tingut lloc al mateix Arxiu. S’han treballat els fons dels arxius comarcals i els arxius en línia i s’ha fet una activitat més pràctica on s’han pogut veure diferents tipus de documents que hi tenen dipositats.

Al taller hi ha assistit un bon grup de persones interessades en la recerca històrica. I tot plegat ha resultat molt interessant.

Aquest ha estat l'últim dels quatre tallers de formació que s’han realitzat durant el curs 2017-2018, organitzats conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages.

 


Visita d’un grup d’estudiants d'instituts del Bages al camp de Mauthausen

Des del dia 4 fins al 7 de maig, una representació de joves estudiants bagencs ha assistit als actes internacionals d’homenatge en record a les víctimes republicanes que van patir la deportació en camps nazis, celebrats a Mauthausen (Àustria).

Fotografia de tot el grup, format per estudiants de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i els alumnes de l’INS Gerbert D’Aurillac de Sant Fruitós de Bages. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquests actes es celebren cada any als voltants del 5 de maig, data de l’alliberament d’aquest camp, l’any 1945.

Mauthausen va ser el camp d’extermini que va veure passar més republicans catalans i espanyols. Pensat com un gran camp, servia per abastir de presoners una quarantena de camps satèl·lits que hi havia al seu voltant i que servien per satisfer les necessitats laborals d’alguns empresaris austríacs. L’exèrcit alemany també els utilitzava per construir túnels i galeries, on es fabricava armament, com és el cas dels túnels d’Ebensee i Gusen.

Durant aquests 4 dies, els estudiants provinents de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i l’INS Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages han pogut fer una visita al camp de Mauthausen, al Memorial de Gusen i al camp d’Ebensee, on també han visitat els túnels abans esmentats.

A més, han participat en els actes d’homenatge internacionals acompanyant l’Amical de Mauthausen, associació organitzadora dels actes d’homenatge als deportats catalans i espanyols. Cal destacar l’homenatge que es va fer a l’estació de trens de Mauthausen, punt on feien baixar els presoners del tren per arribar al camp a peu (uns 8 km. aprox.). Aquí, els estudiants van llegir textos extrets de les memòries del manresà Jacint Carrió i també del llibre K.L. Reich de Joaquim Amat i Piniella, que descrivien aquest fet. Aquest acte, presidit per l’alcalde de Mauthausen i el regidor de cultura de la mateixa ciutat, va servir per fer algunes reflexions en relació a l’augment del feixisme a nivell europeu i a com cal treballar més que mai per poder frenar aquesta ideologia.

Acte d’homenatge a l’estació de trens de Mauthausen. (Fotografia: Pep Castilla).

Després, van assistir a un petit homenatge davant de la casa d’Anna Pointner, la senyora que va ajudar el “comando Posacher” a amagar els negatius de les fotografies que els donava Francesc Boix per poder-los treure fora del camp.

Conversa d’unes alumnes amb un deportat francès. (Fotografia: Pep Castilla).

Durant els actes del diumenge, amb l’assistència de tots els països que varen patir els estralls de la II Guerra Mundial, els estudiants van poder conversar amb alguns dels deportats, encara supervivents.

 

Aquest mateix dia, van participar en els actes d’homenatge davant de la placa de la Generalitat de Catalunya, que l’any passat inaugurava l’Honorable conseller Raül Romeva, en record de totes les víctimes de l’Holocaust, i on de nou es van llegir alguns textos.

Acte d’homenatge a tots els deportats davant de la placa de la Generalitat de Catalunya. (Fotografia: Pep Castilla).

Per acabar, varen poder visitar el Castell d’Hartheim, un dels centres d’eutanàsia activa que tenien els nazis i que es dedicava a exterminar tots aquells grups de persones que consideraven no útils. Entre 1940 i 1944, hi van morir unes 30.000 persones, també republicans espanyols i catalans.

Finalment, com a complement del viatge i d’una manera molt més relaxada, van visitar les ciutats de Linz i de Múnich.

Testimoni de l’alumna Maria Rovira

“Ha estat una experiència molt enriquidora, ja que hem pogut contemplar la veritable magnitud de la barbàrie que va ser l’Holocaust. Si bé és cert, que a l’institut hem tractat aquesta problemàtica amb profunditat des de la vesant més teòrica, traslladar-nos fins als camps, interactuar amb afectats, veure-ho amb els nostres ulls i sentir-ho en les nostres pells, han estat unes vivències que han traspassat l’espectre purament acadèmic per tocar també l’empatia, els valors i els sentiments”.

Testimoni de l’alumna Berta Capdevila

Penso que una de les parts més negatives que pot tenir la matèria d'història és que sovint es pot convertir en una assignatura excessivament teòrica; t'aprens què va passar en tal any i quin personatge ho va dur a terme, com si fos un conte inventat llunyà i aliè a nosaltres.

El viatge a Mauthausen és una oportunitat per veure de primera mà que la història també es pot convertir en una assignatura pràctica allunyada d’una aula d’institut i, alhora, prendre consciència que la societat actual en què vivim és com és, a conseqüència d’uns fets històrics no tan llunyans, els quals tenen uns protagonistes amb noms i cognoms (tot i que alguns encara romanen i romandran anònims). Tots ells es mereixen que els tinguem presents, i com a alumnes és primordial que se’ns ensenyi a donar importància a aquests temes per tal de no cometre errors similars en un futur”.

El senyor René Bauman, amb el número de deportat 97621, arribat a Mauthausen al 1944 i supervivent del camp, va explicar algunes de les seves experiències. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquest viatge forma part del projecte Manresa-Mauthausen, que va començar el 2013 amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat i Piniella, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i de Sant Fruitós de Bages.


Memòria i vinyetes: nova publicació de la col·lecció Eines de Memòria

El Memorial Democràtic ha publicat Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l'aula a través del còmic, de David Fernández de Arriba. Forma part de la col·lecció Eines de Memòria.


26 de maig: Taller de Fonts orals, d’arxiu i digitals

Taller de Fonts orals, d’arxiu i digitals

El taller s’adreça a persones que fan treballs de recerca històrica. Inclou una taula rodona d’experts, a la primera part, i una activitat de caire pràctic a l’Arxiu Comarcal del Bages, a la segona.

Data: 26 de maig de 2018
Horari: de 10 a 14 hores
Lloc: FUB
A càrrec de: Jordi Pons, Quim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas, Mireia Vila, Aram Magrins i Marc Torras.

Inscripció: Clica aquí

Aquest és del darrer dels quatre tallers que s'han realitzat durant el primer semestre del 2018 i que han estat organitzats per L’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages .


Visita guiada per espais de la memòria històrica de Manresa

El diumenge dia 29 d’abril, l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa van organitzar una visita guiada per diferents espais de la ciutat relacionats amb la memòria històrica.

Joaquim Aloy, Oriol Luján i Jordi Pons, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa, van explicar les característiques i el simbolisme d’espais com  el refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença, el Casino o l’Institut Lluís de Peguera, així com la trajectòria d’alguns dels deportats manresans que tenen la seva placa stolperstein davant del domicili on vivien abans de la guerra.

També es va presentar un fulletó i les audioguies dels Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa.

Visita a la sala d'actes de l'Institut Lluís de Peguera, utilitzada com a hospital de campanya durant la Guerra Civil i on, posteriorment, es van celebrar consells de guerra.

Celebració de les Jornades Recercat a Manresa

Els dies 13, 14 i 15 d’abril es va celebrar a Manresa la 14a edició de les Jornades Recercat.

L’Associació Memòria i Història de Manresa va participar en la mostra d’audiovisuals Mosaic Recercat: La memòria com a recurs històric i social, amb la projecció del documental “Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959)”, la presentació del qual va anar a càrrec de Joaquim Aloy.

També es va presentar una lona explicativa del projecte educatiu memoria.cat/edu, a l’espai de la fira que es va instal·lar a la Plaça Sant Domènec.