Fem memòria... L’Ateneu de les Piques de Manresa

Llegim a la premsa la notícia de la reobertura de l’Ateneu de les Piques de Manresa. És una bona notícia per al barri i per a la ciutat.

L'Ateneu de les Piques reobrirà a final d'any reconvertit en el restaurant Cau de l'Ateneu

(Regió 7, 04/09/2019)


Ateneu de les Piques a Manresa, actualment. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Però, quina història hi ha darrere d’aquest edifici?


El segle XIX, en un moment de canvis  profunds com a conseqüència de la Revolució Industrial, a moltes ciutats de Catalunya, i també d’Europa, es crearà un gran nombre d’ateneus.

El terme Ateneu  deriva d’Atenea, la deessa grega de la saviesa. Els ateneus seran unes associacions culturals molt actives que realitzaran activitats tant d’oci com de formació i que disposaran d’una seu social on sovint hi haurà un cafè, teatre, biblioteca...  Alhora seran espais de discussió sobre l’actualitat política i cultural.


L’Ateneu Obrer Manresà al carrer de les Piques de Manresa, anys 20. (Font: web històries manresanes).

A Manresa, l’any 1887 es va crear l’Ateneu Obrer Manresà. Es va ubicar al carrer d’Urgell, després al carrer del Born i al passeig Pere III, fins que l’any 1923 es va traslladar a l’edifici del carrer de les Piques, núm. 1.

Aquest edifici havia estat reedificat l’any 1848. En aquell moment, als baixos, s’hi van instal·lar uns banys públics i a la part superior, la seu de la societat recreativa El Casino de Manresa que comptava amb un teatre, a més de cafè, sala de lectura, sala de billar... El teatre va anar canviant de nom i de propietari. El 1910 es va convertir en un local d’espectacles del Patronat Obrer de Nostra Senyora de Montserrat i més tard va funcionar com a cafè-concert i com a cabaret amb diferents noms. Finalment, el 1923 va passar a ser la seu de l’Ateneu Obrer Manresà

En aquest nou espai, l’Ateneu va desenvolupar una intensa activitat lúdica i cultural adreçada a les classes populars de la ciutat.

Va ser una de les entitats més actives de la ciutat. L’any 1932 tenia uns 700 socis. Com a la resta de Catalunya, durant la República va viure un moment de gran esplendor.

Hi havia un cafè-teatre on periòdicament s’hi representaven comèdies, drames o sarsueles; una coral que va arribar a tenir 120 cantaires; i també una acadèmia de música. S’organitzaven festes com la Festa de l’Arbre que se celebrava cada primavera. També  duia a terme tasques benèfiques per ajudar persones de la classe obrera.

L’Ateneu va realitzar una important activitat educativa adreçada als obrers i als seus fills. S’hi feien classes d’ensenyament primari, que comptaven amb un centenar d’alumnes, i també de formació professional. Va dur a terme una important tasca d’escolarització en català entre els obrers que treballaven de dia i assistien al vespre a les classes de l’Ateneu.

L’Ateneu Obrer Manresà. (Font: web memòria.cat/republica).

A l’inici de la República es va crear l’Escola de l’Ateneu Obrer Manresà. Va ser una escola laica, catalana  i moderna basada en les idees del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. La seva orientació pedagògica, sovint, va provocar el rebuig dels sectors més conservadors de la ciutat, que pressionaven perquè fos clausurada, sobretot durant el període del Bienni Negre (1934-1935). A conseqüència de la campanya que es va dur a terme contra l’Escola, a través de la premsa, un dels seus mestres, el professor Díez, va ser empresonat. Aquesta escola va tenir diverses ubicacions.

En acabar la Guerra,  l’any 1939 l’Ateneu Obrer Manresà va ser clausurat, com va passar amb la resta d’ateneus de Catalunya. Després d’uns anys, el 21 de febrer de 1942 es va reobrir amb el nom de Ateneo Cultural Manresano i s’hi van seguir realitzant les activitats de l’entitat fins que es va tancar a finals del segle XX¹.

L’any 2001, l’espai es va convertir en un restaurant, amb teatre i sala d’exposicions fins al 2010. Des d’aleshores fins ara, l’edifici ha restat tancat¹.


Aquest setembre, amb el nou curs escolar acabat d’estrenar i les aules plenes de nois i noies, siguin del nivell social que siguin, recordem las tasca educativa que va fer l’Ateneu, posant a l’abast de les classes populars l’accés al coneixement i a la cultura.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

Bon curs 2019-2020!!!


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). Ateneu Obrer Manresà.

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). L'Escola de l'Ateneu Obrer Manresà.

- Web Històries Manresanes.


Notes:
-¹ Font: Comas, Francesc. L’oci nocturn a primers de segle XX. De la mà de Josep Maria Planes. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2016. (Visites a la Manresa desconeguda).


Fem memòria... estiu de 1932: Inauguració de la Piscina Municipal de Manresa

La primera Piscina Municipal de Catalunya

Piscina Municipal de Manresa, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

A l’estiu, amb l’arribada de la calor, els manresans i les manresanes no tenien cap lloc adequat on anar-se a refrescar i no els quedava cap més alternativa que banyar-se al riu, a les rieres de l’entorn o als canals de les fàbriques amb el perill que això suposava perquè, malauradament, cada any alguns ciutadans hi perdien la vida. Alguns testimonis² recorden com de petits, els pares no els deixaven anar a banyar-se en aquests llocs pel risc que comportava.

Dibuix de Joan Vilanova publicat el 26 de setembre de 1931 al setmanari humorístic manresà “La Lluna”. ¹

 

El dibuixant manresà Joan Vilanova, en un dels seus dibuixos, ironitzava sobre la situació que es produïa al canal de “Cal Francès” de la fàbrica dels Comtals, prop de Manresa.

 


L’any 1928 es crearà una Comissió Pro Piscina que farà una proposta a l’Ajuntament per construir una piscina pública però no prosperarà.

El 1931, la Comissió, amb el suport de la majoria de les entitats esportives de la ciutat i amb les signatures de gairebé 2.000 persones, tornarà a portar la proposta al nou Ajuntament republicà, que en el ple municipal del 3 de juny de 1931, acordarà estudiar el projecte.

El Ple municipal de l’1 d’abril de 1932 aprovarà definitivament el projecte de construcció de la piscina municipal. Encara que la decisió rebrà les crítiques dels sectors més conservadors de la ciutat, sovint  per prejudicis morals, es començaran de seguida les obres.

Obres de construcció de la piscina, 1932. Al fons, la Fàbrica Nova en plena activitat. (Font: web memoria.cat/republica).

Cartell de la Festa Major amb els actes d'inauguració de la piscina. (Font: web memoria.cat/republica).

La piscina s’inaugurarà el 27 d’agost de 1932, durant la Festa Major, amb una bona colla d’activitats tal i com es pot veure en el cartell que anunciava les festes. La inauguració serà rebuda amb entusiasme per la majoria de la població segons reflecteix la premsa del moment. L’entrada amb dret a bany costarà 0’25 pessetes. Durant el primer mes es comptabilitzarà una entrada de més de 26.000 persones.

La construcció de la piscina serà una de les obres importants que durà a terme el govern republicà. Manresa gaudirà a partir d’aquell moment  d’una important infraestructura pel temps lliure dels ciutadans. Serà, a més, la  primera piscina municipal de  Catalunya i un model per a altres poblacions

Perspectiva de les instal·lacions. Al fons, la Seu amb l’agulla que rematava el campanar i l’antic Col·legi de Sant Ignasi. (Font: web memoria.cat/republica).

Imatge de la terrassa de la piscina, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

Un ban de l’Ajuntament remarcarà la finalitat educativa, esportiva i higiènica de la piscina. Però, també, tindrà una important funció social. A més de natació i waterpolo s’hi practicaven altres esports com bàsquet o tennis, comptava amb un bar i un restaurant, s’hi celebraven balls, festes, audicions de sardanes... i, especialment, els dissabtes hi havia molta activitat, segons el record d’alguns testimonis².


L’empenta i la decisió d’aquell govern municipal, presidit per l’alcalde Lluís Prunés, va fer possible que des de l’agost de 1932 fins ara la ciutat de Manresa disposi d’un gran equipament esportiu.

El curs escolar s’acaba. És temps de vacances i de gaudir de la piscina, entre moltes altres activitats.

Perspectiva d’una de les piscines de les instal•lacions actuals. (Font: web aiguesmanresa.cat).

Més informació:

- ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).


Notes:
-¹ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
- ² Font: web memoria.cat/republica.

 


Fem memòria... Les primeres eleccions municipals democràtiques: recull gràfic


Imatges:

- Fusté, Àngels; Grané, Jordi; Sardans, Jordi. La Transició (1975-1983). Volum 1. Manresa: Parcir, 1995. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

- Els límits de la llibertat. Barcelona: Eumo, 1996. (Escànner, 6).

- Gazeta de Manresa, 19/04/1979.

- Regió 7, 04/04/1979.

- Arxiu particular: Carme Botifoll Benasat.

- Arxiu particular: Jaume Orriols Padrós.

- Arxiu particular: Jaume Sala Alegre.


 

 


Fem memòria... Inauguració de la Biblioteca Popular de Manresa

90 anys de la inauguració

de la Biblioteca Popular de Manresa

Sala de lectura de la Biblioteca. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

21 de febrer de 1929, Festa de la Llum a Manresa

A més de les celebracions habituals d’aquesta diada, a les 4 de la tarda s’inaugurarà la biblioteca de la ciutat.

Ja s’havia obert al públic el 6 de desembre del 1928, però la inauguració oficial no es farà fins uns mesos més tard coincidint amb les Festes de la Llum.

La directora Pilar Bertran i l’auxiliar Emília Fernández tindran cura que tot estigui a punt:

Por la mañana voy a la estación a recibir al Sr. Rubió¹. (…) Llega el tren con media hora de retraso. (…); nos dirigimos todos a la Biblioteca pero antes voy a la estación de los ferrocarriles catalanes para recibir a la Srta. Piera que marchó ayer a Barcelona en busca de flores para la Biblioteca. Se pasa toda la mañana para arreglar los jarros de flores, de ello se ocupan la Sra. Fernández y la Srta. Piera, mientras yo consulto varios asuntos al Sr. Rubió. (…) Ya completamente arreglada la Biblioteca, llega la hora de la inauguración oficial.
(Pilar Bertran, directora de la biblioteca. Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
El Sr. Robert presideix l’acte acompanyat de les autoritats locals. (Font: Diari Hoja Oficial del Lunes, 25/2/1929).

L’acte serà presidit pel Sr. Robert, ponent de la Comissió de Cultura de la Diputació de Barcelona; pel Sr. Montardit, alcalde de Manresa; pel Sr. Duran, Diputat Provincial, pel Sr. Jordi Rubió, director de les Biblioteques Populars, i per altres autoritats.

Després de la benedicció de la biblioteca, a càrrec del canonge Ignasi Alegre, es pronunciaran els corresponents discursos a càrrec del Sr. Duran, de l’alcalde Sr. Montardit i del Sr. Robert. Tots ells seran molt aplaudits, segons consta a la premsa local.

Acte d’inauguració de la biblioteca. (Font: Diari Hoja Oficial del Lunes, 25/2/1929).

La inauguració comptarà amb una gran assistència de públic, entre el qual destacaran els regidors de l’Ajuntament, professors de l’Institut Lluís de Peguera, mestres nacionals, representants de diverses entitats de la ciutat, així com un grup de professors i alumnes de l’Escola de Bibliotecàries entre altres.

La celebració acabarà amb un berenar que oferirà l’Ajuntament a les autoritats convidades. Les bibliotecàries, però, no faran pas festa i seguiran atenent els usuaris fins al vespre:

Después las autoridades se trasladaron al Ayuntamiento donde fueron obsequiadas con un espléndido “lunch”; nosotras nos quedamos en la Biblioteca, no abandonando, ni en un día tan solemne, la misión que nos está confiada. Una vez fuera el numeroso público que había invadido la Biblioteca durante y momentos después del acto, fuimos a dar un paseo (…). Después vemos pasar la Procesión de la Fiesta de la Luz en casa del Archivero Municipal, el Sr. Sarret; aprovechan los momentos antes de pasar ésta para obsequiarnos con un familiar pero rico “lunch”. 
(Pilar Bertran, directora de la biblioteca. Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
Pilar Bertran (al centre), primera bibliotecària de Manresa (detall). Font: web Manresanes que han fet història).

La Biblioteca Popular de Manresa formarà part de la xarxa de biblioteques que l’any 1915 va crear la Mancomunitat de Catalunya i que a partir del 1923 va passar a mans de la Diputació de Barcelona, quan la Mancomunitat desapareixerà sota la Dictadura de Primo de Rivera. Serà un projecte pioner, modern i amb una clara vocació de transformació social.

La biblioteca serà molt important per a la ciutat i contribuirà a facilitar l’accés a la cultura i al coneixement a  moltes generacions  de manresanes i manresans.

La biblioteca plena de lectors, 1928. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Biblioteca del Casino (1999), hereva de la Biblioteca Popular (1928) i de la Biblioteca Pública de La Caixa (1932). Fotografia: Rosa Lóbez).

90 anys després, Manresa compta amb les biblioteques públiques del Casino i de l’Ateneu Les Bases, amb la Biblioteca del Campus Universitari (BCUM) i també amb algunes biblioteques escolars i veïnals.

 

Avui, agraïm i fem un reconeixement a totes les bibliotecàries per la tasca que, des d’aquell llunyà 1928, han portat a terme a les nostres biblioteques.

Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Més informació:

Web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

Web Manresanes que han fet història.

Web Memoria.cat/edu. Concepció de Balanzó.


Notes:
-  ¹ Font: Jordi Rubió i Balaguer era el director de la Biblioteca de Catalunya i de la Xarxa de Biblioteques Populars.

 


Fem memòria... Manresa bombardejada

Vista aèria de Manresa, any 1937: muntatge fotogràfic. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

A Manresa, el dimecres 21 de desembre de 1938 el dia s’aixeca amb un cel clar i net. A les 11.50 h, com tantes vegades, sonen les sirenes per alertar la població, però no se’n fa gaire cas. A les 12.20 h del migdia, a l’hora de sortida de l’escola, diversos avions franquistes volen sobre la ciutat i hi llencen un centenar de bombes.

Balanç del primer bombardeig: 33 morts identificats, destrucció total de 9 edificis i parcial de 23. Entre les víctimes, 6 nens i nenes de menys de 13 anys.

Aquest fet es repeteix el matí del 19 de gener de 1939, cinc dies abans de l'entrada de les tropes franquistes. Aquest atac és de menys intensitat que l’anterior i agafa la població més previnguda després de l'experiència del primer bombardeig.

Balanç del segon bombardeig: 2 víctimes mortals. Afecta cases i terrenys.

Relació de les víctimes mortals dels dos bombardeigs, segons les recerques fetes fins ara.¹

El resultat final de tants dies de patiment és un mínim de 35 persones mortes, a més de diversos ferits, nombroses destrosses materials, i  l’angoixa i la por que encara  avui recorden bé tots els qui els van viure.

Els bombardeigs sobre Manresa i sobre altres poblacions catalanes es produeixen al final de la guerra, quan el desenllaç a favor de les tropes franquistes és evident. La intenció és clara: atemorir i provocar impacte a la població civil, a més d’altres objectius.


Com es viu sota l’amenaça constant de les bombes?

Maria Farré Riera, nascuda a Manresa el 1924, era aleshores una adolescent de catorze anys. El seu dietari personal, publicat per memoria.cat, permet apropar-nos a les vivències d’aquells dies.

Maria Farré amb la seva germana Flora i els seus pares. (Font: memoria.cat/mariafarre).

El seu relat mostra clarament com, a mesura que la presència de l’aviació franquista és ja molt freqüent, una certa despreocupació inicial deixa pas, a la incertesa, a la por i al desànim.

El dietari de Maria Farré. (Font: memoria.cat/mariafarre).

Convivint amb la guerra

23 de maig de 1938.- […] S’han posat a tocar les sirenes. Hem anat a buscar els de casa i ja venien. Uns soldats s’han posat a assenyalar i hem vist uns avions. Hem anat marges avall i no ha passat res. És una llàstima que hagin tocat les sirenes perquè pensàvem anar al cine i em sembla que no ens hi deixaran anar. […]

Les anades al refugi    

5 de desembre de 1938.- Avui hem anat […] a buscar l’oli a la carretera de Vic i quan ja en tornàvem s’han posat a tocar les sirenes. Hem anat seguint el nostre camí. Quan érem a prop del refugi de darrera casa s’ha sentit soroll de motors i hem vist un avió molt baix. Ens hem ficat al refugi. L’avió ha voltat molta estona. Per fi ens han donat la sortida cosa d’una hora.
Relat del primer bombardeig. (Font: memoria.cat/mariafarre).

El primer bombardeig

20 de desembre de 1938¹.- [...] Vam marxar [a Barcelona] el mateix dia [que] pel tren deien que havien bombardejat Manresa. Quan vam baixar ho vam preguntar a un amic [...] i ens va dir que sí.  [...] Els nostres pares estan bé.
22 de desembre de 1938.- Hi han hagut de 28 a 29 víctimes [...]. Fan esgarrifar. Les hem anat a veure al cementiri i [també hem vist] unes cases ensorrades. [...]

La por a un nou bombardeig

15 de gener de 1939.- Estem molt espantats. Se’ns acosta el front. Avui ens han tocat tres cops les sirenes, un a quarts d’onze del matí, […]; la segona a quarts de dues i el tercer a les cinc hores. Ara fins a les dotze. Ja ho veurem. A la millor ja serem morts. Tenim por que ens facin evacuar.
16 de gener de 1939.- Avui a un quart d’una de la nit estàvem junt amb els de casa Candela. Ja feia estona que tardàvem en anar a dormir per les sirenes. Quan la Mercè i la seva mama han marxat, encara no feia dos minuts quan hem sentit soroll d’avions. Hem obert el balcó i, efectivament, eren avions. Lo primer que jo he fet ha sigut agafar l’abric. [...] Quan s’han posat a tocar les sirenes m’han vingut unes ganes de córrer tremendes. Hem tingut d’esperar els de casa i quan hem sigut al carrer es sentia un soroll de motors. M’he posat a córrer amb el tub de fusta a la boca. [...] Hem anat al refugi i n’hem sortit a un quart de dues. [...] 
Refugi antiaeri del grup Escolar Renaixença on anaven la Maria Farré i la seva família. (Fotografia: Rosa Lóbez)

El segon bombardeig

19 de gener de 1939.- [...] eren un quart d’una quan han tocat les sirenes. La mama i la Flora eren al camp. Jo, a casa. Hem anat al refugi amb el papa. Quan érem a la porta s’han sentit moltes explosions i al cap d’una estona unes de fortíssimes. Han bombardejat. No sé el mal que han fet. Hem anat a casa i temps just d’arribar-hi quan hem sentit les sirenes. Hem anat al refugi.
Al sortir al cap de cinc minuts han tornat a tocar. [...]   Hem tardat molt a sortir i a l’arribar a casa tornen a tocar les sirenes. Tornem al refugi.
Marxem i no feia cosa d’un quart que érem a casa que les sirenes han tornat a tocar. Aquest últim [cop] ha sigut a les 7.
19 de gener de 1939.- A dos quarts de quatre de la matinada hem anat al refugi ja que hi havia alarma. A les nou tornen a tocar. Sortim i encara no havien passat cinc minuts [que] han tornat a tocar; eren dos quarts d’onze. A un quart de dotze hi tornen. A la una tornem a anar-hi. A les tres tornen a tocar i no sortim fins a les cinc. A les 6 tornen a tocar alarma. La carretera segueix essent un continu rodar de camions. Tot el dia que volten avions per sobre Manresa i es senten les explosions a prop.

Escapant de les bombes

21 de gener de 1939.- A dos quarts de quatre hem sentit alarma. Anem al refugi. Eren les set i quart que hem tornat al refugi. A les nou i mitja anem per tercer cop al refugi. Sortim a les onze. La mama està desesperada. Creu que de quedar-se a Manresa no podria continuar aguantant-ho. Jo no sé què fer. De totes maneres, ens queda un recurs... Rocafort. A la una tornem al refugi. La mama està completament decidida a marxar.
Rocafort, 23 de gener de 1939.- [...]  quan vam marxar de Manresa, pel camí vam trobar l’aviació. Ens vam tenir de posar panxa a terra. Van disparar uns canons antiaeris que rodegen Manresa [...]. 26 paves es passejaven per sobre nostre i entre el soroll dels antiaeris i del nano que cridava molt, vam pensar que eren bombes les explosions fortíssimes que sentíem, [...]. Tot plegat, uns minuts de viure intens, una emoció inigualable, persistent i, per final, ¡trista situació! [...] Passen molts avions enemics per sobre nostre. [...]  Estem tan cansades de veure-la [l’aviació] sobre nostre! Ens burlem de la vida i juguem amb ella. Sobraria, i faltaria, que un d’aquests pilots que es passegen damunt nostre tingués la mala pensada de moure una palanqueta, o que per qualsevol altre accident tingués de descarregar... ¡Salut, belles il·lusions! ¡Setze anys perduts! Unes vides sense importància, estèrils. La societat no ens necessita. La humanitat també pot passar - sense nosaltres.

80 anys després, a través  de les paraules de la Maria Farré, aleshores una adolescent, recordem aquests fets amb emoció i amb el convenciment que el coneixement del passat permet construir un futur millor.

Vista aèria de Manresa, zona de la Bonavista, avui: muntatge fotogràfic. (Font: web diari Regió 7, 26/04/2017).

Més informació:

- Web Els bombardeigs de Manresa, amb ulls d'adolescent: el dietari de Maria Farré Riera.

- Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39).

- Web Els morts de la guerra civil a Manresa (1936-1939).

- Web Viure un bombardeig.

- Viure un bombardeig: material de suport a l’exposicióI la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa” (pdf).


Notes:
- ¹ Font: Aloy, Joaquim ; Gasol, Pere. Bombes franquistes sobre Manresa. Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939).
- ² El bombardeig  va tenir  lloc el 21 de desembre de 1938. L’anotació del dietari que hi fa referència està datada el dia abans, segurament a causa d’un error d’escriptura.

 


Fem memòria... 15 de setembre de 1934: inauguració del Grup Escolar Renaixença

El 12 de setembre ha començat el nou curs escolar; les aules de les escoles i els instituts del país s’han omplert de nou i han recuperat l’activitat.

Escola La Renaixença de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Què va passar el 15 de setembre de 1934, ara fa 84 anys, en aquesta escola  de Manresa?


El dissabte 15 de setembre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, juntament amb el conseller de Cultura, Ventura Gassol, va inaugurar el Grup Escolar Renaixença. El van acompanyar l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet, i altres autoritats i representants de la ciutat.

Arribada del president Lluís Companys a l’acte d’inauguració del Grup Escolar Renaixença. (Font: web memoria.cat).

“Altívol i majestuós s’aixeca el nou palau de la cultura. Què és el nou Grup Escolar? És senzillament un ideal dels liberals i republicans convertit en realitat.”  (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

La construcció d’aquesta nova escola respondrà a la prioritat que tenien la Generalitat i  l’Ajuntament de la ciutat de lluitar contra l’analfabetisme, escolaritzar tots els infants en edat escolar i millorar la qualitat de l’ensenyament públic.

La Comissió de Cultura de l’Ajuntament, creada el 1931, va considerar que, a més de crear escoles als barris i millorar les escoles existents, calia crear una nova gran escola d’acord amb les necessitats de la pedagogia moderna: el futur Grup Escolar Renaixença.

Edifici del nou Grup Escolar Renaixença, any 1932. (Font: web memoria.cat).

“Hem visitat per primera vegada el Grup Escolar “Renaixença” acompanyats del regidor cap del departament d’afers socials de Barcelona senyor Martínez Cuenca (...).

El senyor Martínez Cuenca quedà encisat de l’immillorable emplaçament de l’edifici. Del seu aspecte exterior que qualificà de magnífic.

Però la seva admiració -i la nostra- anava creixent a mesura que avançava la visita. Les aules clares i alegres donen la impressió que us trobeu a l’aire lliure. La cantina escolar. El gimnàs. El conjunt us dona la sensació que l’edifici ha estat planejat pensant en l’alumne i res més que en l’alumne. Gaudeix d’una vista immillorable. Sol i aire. Condicions bàsiques de la pedagogia.

Martínez Cuenca va resumir la visita en aquestes paraules. El grup escolar que acabem de visitar no té res a envejar als millors grups escolars de Barcelona. Una obra així honora la ciutat i acredita l’actuació dels homes que han fet possible la creació d’aquesta joia pedagògica.” (Diari El Dia, 14 de setembre de 1934)

L’arquitecte municipal Pere Armengou durant els anys de la República. (Font: web memoria.cat).

L’edifici va ser un projecte de l’arquitecte municipal Pere Armengou. I responia als principis del racionalisme, corrent arquitectònic nascut a Europa els anys 20 i que s’introduirà a Catalunya durant la República.

“L’autor del projecte és el jove i culte arquitecte manresà Pere Armengou. Atent a l’evolució i progressos de les construccions escolars, ha volgut imprimir a aquest magnífic edifici tota l’accentuada evolució cap al racionalisme constructiu.”

Ha procurat agermanar els dos conceptes fonamentals en les construccions escolars. Arquitectònic i pedagògic. Quina diferència dels edificis escolars d’avui amb els de trenta anys enrere”. (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

El Grup Escolar Renaixença va suposar també la introducció a la ciutat del model educatiu de la Generalitat basat en l’ensenyament en català, la coeducació, el laïcisme i  la innovació pedagògica a partir del moviment de l’Escola Nova.

“El conjunt de l’edifici és alegre, sa. Sembla com si us el miréssiu amb anhel, amb optimisme. Tots els homes que passen de la vintena se’l guaiten amb enveja. Ah! Si l’haguéssim tingut nosaltres un grup escolar com aquest. Llavors, si hi cabíem –que ja era una sort- teníem les escoles humides i brutes. L’escola no era pas certament un plaer. Era una tortura”. (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

La construcció del Grup Escolar Renaixença va  ser  una de les principals actuacions que va realitzar l’Ajuntament de Manresa, durant els anys de la República. Avui, encara perdura.


Més informació:

Web Els mestres de la República a Manresa.

Web La República a Manresa en un clic.

Web Recuperació d’una entrevista a l’arquitecte municipal Pere Armengou i Torra.