Fem memòria... 15 de setembre de 1934: inauguració del Grup Escolar Renaixença

El 12 de setembre ha començat el nou curs escolar; les aules de les escoles i els instituts del país s’han omplert de nou i han recuperat l’activitat.

Escola La Renaixença de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Què va passar el 15 de setembre de 1934, ara fa 84 anys, en aquesta escola  de Manresa?


El dissabte 15 de setembre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, juntament amb el conseller de Cultura, Ventura Gassol, va inaugurar el Grup Escolar Renaixença. El van acompanyar l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet, i altres autoritats i representants de la ciutat.

Arribada del president Lluís Companys a l’acte d’inauguració del Grup Escolar Renaixença. (Font: web memoria.cat).

“Altívol i majestuós s’aixeca el nou palau de la cultura. Què és el nou Grup Escolar? És senzillament un ideal dels liberals i republicans convertit en realitat.”  (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

La construcció d’aquesta nova escola respondrà a la prioritat que tenien la Generalitat i  l’Ajuntament de la ciutat de lluitar contra l’analfabetisme, escolaritzar tots els infants en edat escolar i millorar la qualitat de l’ensenyament públic.

La Comissió de Cultura de l’Ajuntament, creada el 1931, va considerar que, a més de crear escoles als barris i millorar les escoles existents, calia crear una nova gran escola d’acord amb les necessitats de la pedagogia moderna: el futur Grup Escolar Renaixença.

Edifici del nou Grup Escolar Renaixença, any 1932. (Font: web memoria.cat).

“Hem visitat per primera vegada el Grup Escolar “Renaixença” acompanyats del regidor cap del departament d’afers socials de Barcelona senyor Martínez Cuenca (...).

El senyor Martínez Cuenca quedà encisat de l’immillorable emplaçament de l’edifici. Del seu aspecte exterior que qualificà de magnífic.

Però la seva admiració -i la nostra- anava creixent a mesura que avançava la visita. Les aules clares i alegres donen la impressió que us trobeu a l’aire lliure. La cantina escolar. El gimnàs. El conjunt us dona la sensació que l’edifici ha estat planejat pensant en l’alumne i res més que en l’alumne. Gaudeix d’una vista immillorable. Sol i aire. Condicions bàsiques de la pedagogia.

Martínez Cuenca va resumir la visita en aquestes paraules. El grup escolar que acabem de visitar no té res a envejar als millors grups escolars de Barcelona. Una obra així honora la ciutat i acredita l’actuació dels homes que han fet possible la creació d’aquesta joia pedagògica.” (Diari El Dia, 14 de setembre de 1934)

L’arquitecte municipal Pere Armengou durant els anys de la República. (Font: web memoria.cat).

L’edifici va ser un projecte de l’arquitecte municipal Pere Armengou. I responia als principis del racionalisme, corrent arquitectònic nascut a Europa els anys 20 i que s’introduirà a Catalunya durant la República.

“L’autor del projecte és el jove i culte arquitecte manresà Pere Armengou. Atent a l’evolució i progressos de les construccions escolars, ha volgut imprimir a aquest magnífic edifici tota l’accentuada evolució cap al racionalisme constructiu.”

Ha procurat agermanar els dos conceptes fonamentals en les construccions escolars. Arquitectònic i pedagògic. Quina diferència dels edificis escolars d’avui amb els de trenta anys enrere”. (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

El Grup Escolar Renaixença va suposar també la introducció a la ciutat del model educatiu de la Generalitat basat en l’ensenyament en català, la coeducació, el laïcisme i  la innovació pedagògica a partir del moviment de l’Escola Nova.

“El conjunt de l’edifici és alegre, sa. Sembla com si us el miréssiu amb anhel, amb optimisme. Tots els homes que passen de la vintena se’l guaiten amb enveja. Ah! Si l’haguéssim tingut nosaltres un grup escolar com aquest. Llavors, si hi cabíem –que ja era una sort- teníem les escoles humides i brutes. L’escola no era pas certament un plaer. Era una tortura”. (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

La construcció del Grup Escolar Renaixença va  ser  una de les principals actuacions que va realitzar l’Ajuntament de Manresa, durant els anys de la República. Avui, encara perdura.


Més informació:

Web Els mestres de la República a Manresa.

Web La República a Manresa en un clic.

Web Recuperació d’una entrevista a l’arquitecte municipal Pere Armengou i Torra.


 


Agraïment a Josep Fontana

Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018)

(Font: diari Ara, 06/02/2017)

Historiador català i professor universitari


La seva trajectòria universitària s'inicia l'any 1956 quan es va llicenciar en Lletres. Després d'un curs  a Liverpool, va ser ajudant de Jaume Vicens Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques  de Barcelona (1957-66). Apartat de l’ensenyament per les autoritats franquistes per la seva militància política, va retornar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968. Es va doctorar en Història el 1970. Va ser catedràtic d’Història econòmica a la Universitat de València (1974-76). L’any 1976 va retornar novament a la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1990, que va passar a la Universitat Pompeu Fabra d’on fou catedràtic fins a la seva jubilació el 2001. En jubilar-se va ser nomenat catedràtic emèrit. El 1992, va fundar l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, institució a la qual va donar la seva biblioteca particular.

Va ser deixeble de Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives i va rebre influències de Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin. La seva obra s’inscriu en la línia de la historiografia marxista. Va introduir a Catalunya les idees d’escoles renovadores com els Annales i també les obres d’historiadors cabdals en la historiografia contemporània com Eric J. Hobsbawm, Edward P. Thompson i George Rudé.

Va escriure molts llibres, d'entre els quals destaquem:

  • La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972).
  • Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973).
  • Hacienda y estado, 1823-1830 (1974).
  • La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977).
  • La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979).
  • Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982).
  • La fi de l’Antic Règim i de la industrialització (1988).

A partir dels anys 1990, va prioritzar la reflexió historiogràfica i també l’anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani. Aquest treball es va reflectir en llibres com:

  • La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992).
  • Europa ante el espejo (1994).
  • Introducció a l’estudi de la història (1997).
  • La història dels homes (2000).
  • La construcció de la identitat (2005).
  • L’ofici d’historiador (2010).

Posteriorment va publicar:

  • Por el bien del Imperio. Una historia del mundo (2011). Obra de referència mundial sobre la guerra freda i les seves conseqüències.
  • El futuro es un pais extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013).
  • La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014), que rebé el premi Crítica Serra d’Or d’humanitats (2015).
  • El siglo de la revolución: Una historia del mundo desde 1914 (2017).

També va ser impulsor i col·laborador de revistes d’història com Recerques i l’Avenç.

Va rebre medalles i distincions de les quals destaquem: el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 el Premi Nacional de Cultura i el 2018 la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona.

 

Lliurament de la Creu de Sant Jordi, 2006 (Font: web Europapress 28/08/2018)

Estretament lligada a la professió d’historiador, cal destacar la seva implicació en nombroses iniciatives polítiques, culturals i cíviques dirigides a la transformació social, objectiu clarament alineat amb els valors de l’esquerra en un sentit ampli, que durant molts anys exercí especialment des de la militància en el PSUC (1957-1980). En aquest sentit, Josep Fontana defensava la utilitat social de la feina de l’historiador, com un element per entendre i transformar el món en el qual vivim.

Ha estat l’historiador català més universal. Tenia una gran capacitat per fer-se  les preguntes adequades sobre els fets passats i la seva relació amb el present. Va fer grans aportacions a la historiografia catalana i va ser molt crític amb la manera que es va fer la transició espanyola. Segons Borja de Riquer, Fontana “Va saber explicar com la Catalunya contemporània més avançada econòmicament i socialment havia sigut frenada per les classes dirigents espanyoles, que van prioritzar els seus interessos”. (Diari Ara 28-8- 2018)

Com a professor universitari va impactar i estimular els seus alumnes. I ha deixat, per tant, una gran influència en molts historiadors i professors universitaris i de secundària del nostre país, que ens en considerem deixebles ja sigui per haver assistit personalment a les seves classes, per haver-lo llegit o per haver-lo escoltat en congressos i xerrades.

(Font: diari Ara 17/12/2011)

Moltes gràcies, professor Fontana!!!


Plaques Stolpersteine: dossier de treball

Dossier realitzat per Daniel Blasi i Jordi Marín, professors de l’Institut Pius Font i Quer de Manresa, en el marc de la Manresada 2018 organitzada per l’equip LaceNet.

Està adreçat a l’ESO, especialment als estudiants dels primers cursos.

Permet treballar què són  i el sentit que tenen les plaques stolpersteine. I es potencia l’ús d’eines TIC per part de l’alumnat.

Encara que  les activitats es centren en les plaques instal·lades a Manresa, la proposta es pot adaptar a qualsevol altra localitat.

Plaques Stolpersteine: dossier de treball (pdf)

 


Dossier didàctic sobre la novel·la K.L.Reich de Joaquim Amat-Piniella

Permet aprofundir en aquesta gran novel·la de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella sobre els camps de concentració nazis i que és el testimoni de la seva estada al camp de concentració de Mauthausen. Per la seva qualitat literària i pel seu valor documental, es considera un "clàssic" dins la literatura sobre els camps de concentració.

Consta de tres parts:

  1. Joaquim Amat-Piniella, una vida entre guerres.
  2. La Segona Guerra Mundial, com a marc de referència.
  3. K. L. Reich.

Està pensat per a l’alumnat de batxillerat, però  algunes activitats es poden treballar a tercer o a quart d’ESO. També  és útil com  a  complement  de  la  lectura  del llibre a qualsevol altre nivell.

El dossier ha estat elaborat per Joan Pinyol Colom, llicenciat en Filologia Catalana i professor d'Ensenyament Secundari.

K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella: proposta didàctica (pdf)

 

Joaquim Amat-Piniella, any 1955. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)

 


S’ha realitzat el taller de “Fonts orals, d’arxiu i digitals”

Aquest dissabte 26 de maig s’ha dut a terme a la Fundació Universitària del Bages i a l’Arxiu Comarcal del Bages el taller “Fonts orals, d’arxiu i digitals”, organitzat per l’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages.

El taller ha constat de dues parts. La primera, sobre el tractament i la localització de les fonts orals, d’arxiu i digitals, ha anat a càrrec de Joaquim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas i Jordi Pons, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa, i d’Aram Magrins, arxiver de l’Arxiu Municipal de Manresa. S’ha exposat l’interès que té fer recerca a partir de la memòria oral i algunes qüestions que cal tenir en compte. Després s’han explicat tots els tipus d’arxius que poden ser útils per fer recerca històrica i el contingut i les característiques de cadascun d’ells.

Fotografia: Joaquim Aloy.

La segona part ha anat a càrrec de l’arxiver de l’Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras, i ha tingut lloc al mateix Arxiu. S’han treballat els fons dels arxius comarcals i els arxius en línia i s’ha fet una activitat més pràctica on s’han pogut veure diferents tipus de documents que hi tenen dipositats.

Al taller hi ha assistit un bon grup de persones interessades en la recerca històrica. I tot plegat ha resultat molt interessant.

Aquest ha estat l'últim dels quatre tallers de formació que s’han realitzat durant el curs 2017-2018, organitzats conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages.

 


Visita d’un grup d’estudiants d'instituts del Bages al camp de Mauthausen

Des del dia 4 fins al 7 de maig, una representació de joves estudiants bagencs ha assistit als actes internacionals d’homenatge en record a les víctimes republicanes que van patir la deportació en camps nazis, celebrats a Mauthausen (Àustria).

Fotografia de tot el grup, format per estudiants de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i els alumnes de l’INS Gerbert D’Aurillac de Sant Fruitós de Bages. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquests actes es celebren cada any als voltants del 5 de maig, data de l’alliberament d’aquest camp, l’any 1945.

Mauthausen va ser el camp d’extermini que va veure passar més republicans catalans i espanyols. Pensat com un gran camp, servia per abastir de presoners una quarantena de camps satèl·lits que hi havia al seu voltant i que servien per satisfer les necessitats laborals d’alguns empresaris austríacs. L’exèrcit alemany també els utilitzava per construir túnels i galeries, on es fabricava armament, com és el cas dels túnels d’Ebensee i Gusen.

Durant aquests 4 dies, els estudiants provinents de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i l’INS Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages han pogut fer una visita al camp de Mauthausen, al Memorial de Gusen i al camp d’Ebensee, on també han visitat els túnels abans esmentats.

A més, han participat en els actes d’homenatge internacionals acompanyant l’Amical de Mauthausen, associació organitzadora dels actes d’homenatge als deportats catalans i espanyols. Cal destacar l’homenatge que es va fer a l’estació de trens de Mauthausen, punt on feien baixar els presoners del tren per arribar al camp a peu (uns 8 km. aprox.). Aquí, els estudiants van llegir textos extrets de les memòries del manresà Jacint Carrió i també del llibre K.L. Reich de Joaquim Amat i Piniella, que descrivien aquest fet. Aquest acte, presidit per l’alcalde de Mauthausen i el regidor de cultura de la mateixa ciutat, va servir per fer algunes reflexions en relació a l’augment del feixisme a nivell europeu i a com cal treballar més que mai per poder frenar aquesta ideologia.

Acte d’homenatge a l’estació de trens de Mauthausen. (Fotografia: Pep Castilla).

Després, van assistir a un petit homenatge davant de la casa d’Anna Pointner, la senyora que va ajudar el “comando Posacher” a amagar els negatius de les fotografies que els donava Francesc Boix per poder-los treure fora del camp.

Conversa d’unes alumnes amb un deportat francès. (Fotografia: Pep Castilla).

Durant els actes del diumenge, amb l’assistència de tots els països que varen patir els estralls de la II Guerra Mundial, els estudiants van poder conversar amb alguns dels deportats, encara supervivents.

 

Aquest mateix dia, van participar en els actes d’homenatge davant de la placa de la Generalitat de Catalunya, que l’any passat inaugurava l’Honorable conseller Raül Romeva, en record de totes les víctimes de l’Holocaust, i on de nou es van llegir alguns textos.

Acte d’homenatge a tots els deportats davant de la placa de la Generalitat de Catalunya. (Fotografia: Pep Castilla).

Per acabar, varen poder visitar el Castell d’Hartheim, un dels centres d’eutanàsia activa que tenien els nazis i que es dedicava a exterminar tots aquells grups de persones que consideraven no útils. Entre 1940 i 1944, hi van morir unes 30.000 persones, també republicans espanyols i catalans.

Finalment, com a complement del viatge i d’una manera molt més relaxada, van visitar les ciutats de Linz i de Múnich.

Testimoni de l’alumna Maria Rovira

“Ha estat una experiència molt enriquidora, ja que hem pogut contemplar la veritable magnitud de la barbàrie que va ser l’Holocaust. Si bé és cert, que a l’institut hem tractat aquesta problemàtica amb profunditat des de la vesant més teòrica, traslladar-nos fins als camps, interactuar amb afectats, veure-ho amb els nostres ulls i sentir-ho en les nostres pells, han estat unes vivències que han traspassat l’espectre purament acadèmic per tocar també l’empatia, els valors i els sentiments”.

Testimoni de l’alumna Berta Capdevila

Penso que una de les parts més negatives que pot tenir la matèria d'història és que sovint es pot convertir en una assignatura excessivament teòrica; t'aprens què va passar en tal any i quin personatge ho va dur a terme, com si fos un conte inventat llunyà i aliè a nosaltres.

El viatge a Mauthausen és una oportunitat per veure de primera mà que la història també es pot convertir en una assignatura pràctica allunyada d’una aula d’institut i, alhora, prendre consciència que la societat actual en què vivim és com és, a conseqüència d’uns fets històrics no tan llunyans, els quals tenen uns protagonistes amb noms i cognoms (tot i que alguns encara romanen i romandran anònims). Tots ells es mereixen que els tinguem presents, i com a alumnes és primordial que se’ns ensenyi a donar importància a aquests temes per tal de no cometre errors similars en un futur”.

El senyor René Bauman, amb el número de deportat 97621, arribat a Mauthausen al 1944 i supervivent del camp, va explicar algunes de les seves experiències. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquest viatge forma part del projecte Manresa-Mauthausen, que va començar el 2013 amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat i Piniella, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i de Sant Fruitós de Bages.


Memòria i vinyetes: nova publicació de la col·lecció Eines de Memòria

El Memorial Democràtic ha publicat Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l'aula a través del còmic, de David Fernández de Arriba. Forma part de la col·lecció Eines de Memòria.


26 de maig: Taller de Fonts orals, d’arxiu i digitals

Taller de Fonts orals, d’arxiu i digitals

El taller s’adreça a persones que fan treballs de recerca històrica. Inclou una taula rodona d’experts, a la primera part, i una activitat de caire pràctic a l’Arxiu Comarcal del Bages, a la segona.

Data: 26 de maig de 2018
Horari: de 10 a 14 hores
Lloc: FUB
A càrrec de: Jordi Pons, Quim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas, Mireia Vila, Aram Magrins i Marc Torras.

Inscripció: Clica aquí

Aquest és del darrer dels quatre tallers que s'han realitzat durant el primer semestre del 2018 i que han estat organitzats per L’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages .


Com fer una entrevista

 

Orientacions que cal tenir en compte a l’hora de fer una entrevista a  una persona sobre fets o records del passat. Poden ser útils a estudiants de secundària que facin un treball de recerca a partir de fonts orals.


Audioguies de tres itineraris relacionats amb la memòria històrica de Manresa

 

Aquestes audioguies són un  bon recurs didàctic per als estudiants d’ESO o de Batxillerat.

Permeten conèixer  espais històrics de Manresa tant de forma presencial com virtual, des dels dispositius mòbils.

Es poden seguir tres itineraris diferents:

- Itinerari de la Guerra Civil a Manresa.

- L’enderrocament d’esglésies a Manresa durant la Guerra Civil.

- Manresans deportats als camps de concentració nazi.

Les audioguies són fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Manresa, l’Associació Memòria i Història de Manresa i els instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer. Els autors dels textos i els creadors dels itineraris són Jordi Pons i Oriol Luján, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa i constitueixen els primers Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa.

També es pot obtenir informació sobre alguns d’aquests indrets amb una lectura dels codis QR que s’han habilitat en alguns dels plafons dels llocs a visitar.

Refugi antiaeri del grup Escolar Renaixença. (Fotografia: Rosa Lóbez)