Fem memòria... Inauguració de la Biblioteca Popular de Manresa

90 anys de la inauguració

de la Biblioteca Popular de Manresa

Sala de lectura de la Biblioteca. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

21 de febrer de 1929, Festa de la Llum a Manresa

A més de les celebracions habituals d’aquesta diada, a les 4 de la tarda s’inaugurarà la biblioteca de la ciutat.

Ja s’havia obert al públic el 6 de desembre del 1928, però la inauguració oficial no es farà fins uns mesos més tard coincidint amb les Festes de la Llum.

La directora Pilar Bertran i l’auxiliar Emília Fernández tindran cura que tot estigui a punt:

Por la mañana voy a la estación a recibir al Sr. Rubió¹. (…) Llega el tren con media hora de retraso. (…); nos dirigimos todos a la Biblioteca pero antes voy a la estación de los ferrocarriles catalanes para recibir a la Srta. Piera que marchó ayer a Barcelona en busca de flores para la Biblioteca. Se pasa toda la mañana para arreglar los jarros de flores, de ello se ocupan la Sra. Fernández y la Srta. Piera, mientras yo consulto varios asuntos al Sr. Rubió. (…) Ya completamente arreglada la Biblioteca, llega la hora de la inauguración oficial.
(Pilar Bertran, directora de la biblioteca. Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
El Sr. Robert presideix l’acte acompanyat de les autoritats locals. (Font: Diari Hoja Oficial del Lunes, 25/2/1929).

L’acte serà presidit pel Sr. Robert, ponent de la Comissió de Cultura de la Diputació de Barcelona; pel Sr. Montardit, alcalde de Manresa; pel Sr. Duran, Diputat Provincial, pel Sr. Jordi Rubió, director de les Biblioteques Populars, i per altres autoritats.

Després de la benedicció de la biblioteca, a càrrec del canonge Ignasi Alegre, es pronunciaran els corresponents discursos a càrrec del Sr. Duran, de l’alcalde Sr. Montardit i del Sr. Robert. Tots ells seran molt aplaudits, segons consta a la premsa local.

Acte d’inauguració de la biblioteca. (Font: Diari Hoja Oficial del Lunes, 25/2/1929).

La inauguració comptarà amb una gran assistència de públic, entre el qual destacaran els regidors de l’Ajuntament, professors de l’Institut Lluís de Peguera, mestres nacionals, representants de diverses entitats de la ciutat, així com un grup de professors i alumnes de l’Escola de Bibliotecàries entre altres.

La celebració acabarà amb un berenar que oferirà l’Ajuntament a les autoritats convidades. Les bibliotecàries, però, no faran pas festa i seguiran atenent els usuaris fins al vespre:

Después las autoridades se trasladaron al Ayuntamiento donde fueron obsequiadas con un espléndido “lunch”; nosotras nos quedamos en la Biblioteca, no abandonando, ni en un día tan solemne, la misión que nos está confiada. Una vez fuera el numeroso público que había invadido la Biblioteca durante y momentos después del acto, fuimos a dar un paseo (…). Después vemos pasar la Procesión de la Fiesta de la Luz en casa del Archivero Municipal, el Sr. Sarret; aprovechan los momentos antes de pasar ésta para obsequiarnos con un familiar pero rico “lunch”. 
(Pilar Bertran, directora de la biblioteca. Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
Pilar Bertran (al centre), primera bibliotecària de Manresa (detall). Font: web Manresanes que han fet història).

La Biblioteca Popular de Manresa formarà part de la xarxa de biblioteques que l’any 1915 va crear la Mancomunitat de Catalunya i que a partir del 1923 va passar a mans de la Diputació de Barcelona, quan la Mancomunitat desapareixerà sota la Dictadura de Primo de Rivera. Serà un projecte pioner, modern i amb una clara vocació de transformació social.

La biblioteca serà molt important per a la ciutat i contribuirà a facilitar l’accés a la cultura i al coneixement a  moltes generacions  de manresanes i manresans.

La biblioteca plena de lectors, 1928. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Biblioteca del Casino (1999), hereva de la Biblioteca Popular (1928) i de la Biblioteca Pública de La Caixa (1932). Fotografia: Rosa Lóbez).

90 anys després, Manresa compta amb les biblioteques públiques del Casino i de l’Ateneu Les Bases, amb la Biblioteca del Campus Universitari (BCUM) i també amb algunes biblioteques escolars i veïnals.

 

Avui, agraïm i fem un reconeixement a totes les bibliotecàries per la tasca que, des d’aquell llunyà 1928, han portat a terme a les nostres biblioteques.

Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Més informació:

Web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

Web Manresanes que han fet història.

Web Memoria.cat/edu. Concepció de Balanzó.


Notes:
-  ¹ Font: Jordi Rubió i Balaguer era el director de la Biblioteca de Catalunya i de la Xarxa de Biblioteques Populars.

 


Personatge del mes: Ramona Soldevila Cirés (1896 - ?)

Ramona Soldevila, miliciana i manresana.

Ramona Soldevila en una foto familiar (detall). (Fotografia: arxiu familiar de Remei Sallés).¹

Qui era Ramona Soldevila?

Ramona Soldevila va ser una  miliciana que va anar al front de les Balears,  l’agost de 1936, amb l’expedició republicana del capità Alberto Bayo Giraud amb l’objectiu de recuperar l’illa de Mallorca que es trobava a mans dels nacionals.

L’expedició va fracassar, i amb el reembarcament sobtat i ràpid d’aquestes tropes, ordenat pel Govern de la República, 40 milicians i 5 milicianes van ser abandonats a l'illa.

Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats pels feixistes a Manacor, el 5 de setembre de 1936. No se sap segur que Ramona Soldevila Cirés fos una d’aquestes 5 milicianes.

Grup de les cinc milicianes afusellades a Manacor. Ramona Soldevila seria la primera a l’esquerra. (Fotografia: arxiu particular). ¹

Què sabem de la seva relació amb Manresa?

Ramona Soldevila va néixer a Florència l'any 1898, filla de pares catalans. Es va casar amb el manresà Josep Sallés Merly i cap al 1920 es va instal·lar a Manresa.

Amb la mort del marit, el 1925,  va heretar el quiosc de la plaça Sant Domènec, que pertanyia a la família Sallés. L'any 1929 feia de corresponsal del diari La Vanguardia a Manresa.

Era una dona d’idees avançades, combativa i d’ideologia republicana. L'any 1932 va començar a militar a ERC.

L'any 1934 va vendre, sembla que per motius de salut, el quiosc a Miquel Arpa i a partir de l’any 1936 va començar a treballar per l’Ajuntament de Manresa.

Ramona Soldevila com a corresponsal del diari la Vanguardia a Manresa. (Font: arxiu de la Vanguardia).¹

El documental “Milicianes

L'existència d'un diari escrit, suposadament per una miliciana, on es relaten els dies de campanya a Mallorca, i una foto del grup feta poc després de ser detingudes és el punt de partida de la recerca que inicien Gonzalo Berger i Tània Balló per esbrinar qui eren i què els va passar a les milicianes. El resultat de la recerca és el documental “Milicianes”.

La investigació va portar a identificar les milicianes: les germanes Daria i Mercè Buxadé, Maria Garcia Sanchis i Teresa Bellera Cemeli. Pertanyien a les milícies femenines impulsades pel PSUC.

Les fotografies realitzades durant l’embarcament de les tropes i durant l’entrenament de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona han permès la identificació de quatre de les milicianes.

La recerca porta a creure que l’autora del diari i, per tant, la cinquena miliciana podria ser Ramona Soldevila Cirés, tot i que no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies.

Imatge de la presentació del documental. (Font: web memòria.cat).

Què eren les milícies?

Les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya ².

Les milícies catalanes van estar formades per un 82,5% de combatents de les províncies catalanes, un 13% de combatents de la resta de l’Estat espanyol i un 4,5% de voluntaris estrangers.

La incorporació de la dona a la lluita va ser un fet espontani de totes les organitzacions antifeixistes. Un 3% (unes 1200) dels components de les milícies organitzades a Barcelona eren dones.

Les milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC amb una doble finalitat, fer serveis a la rereguarda i la creació d’un exèrcit de dones. Malgrat ser liderades pel PSUC, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des d’ERC, UGT, POUM, CNT,  FAI. Tenien un objectiu comú: derrotar el feixisme.

Milicianes als afores de Barcelona, agost de 1936. (Fotografia: Gerda Taro).³        

Una recerca oberta?

L’Associació Memòria i Història de Manresa, amb motiu d’una altra recerca, troba documentació sobre Ramona Soldevila que la situaria treballant a Manresa a finals de 1936 i durant els anys 1937 i 1938.

Aquesta informació, juntament amb el fet que no s’hagi pogut identificar clarament en les fotografies de les milicianes, fa que la recerca sobre Ramona Soldevila presenti alguns interrogants per poder confirmar, amb tota seguretat, que és l’autora del diari manuscrit i que és la cinquena miliciana de la fotografia. La recerca resta, doncs, oberta.

Encara resten alguns interrogants. (Font: web Ib3.org, 28/09/2018).

Més informació:

Milicianes. Dirigit per Tània Balló, Jaume Miró [documental]. Tània Balló, Lluis Ortas, Gonzalo Berger (productors). Barcelona: Nina Produccions i altres, 2017.


Notes:
¹ Aquesta fotografia ha estat facilitada pels autors del documental “Milicianes”.
² Gonzalo Berger. Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Vic, Eumo Editorial, 2018.
³ Font: Gerda Taro. Barcelona. MNAC, 2007.

 


Personatge del mes: Francesc Marcet i Artigas (1890-1974)

Francesc Marcet. (Font: web Joves i Republicans).

Francesc Marcet:

Alcalde de Manresa durant la República.

Exiliat i represaliat durant el Franquisme.

 

 

 


Francesc Marcet, segon alcalde de la República

  • Francesc Marcet va néixer a Manresa el 21 de febrer de 1890.
  • Era llauner i tenia un petit taller a la Plaça Gispert. Ja des de jove tenia inquietuds socials i va estar vinculat a diverses entitats esportives i culturals de la ciutat. El 1931 es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya.
  • A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Manresa.
  • El 19 de desembre de 1932 va ser elegit alcalde de la ciutat en substitució de Lluís Prunés, que va ser nomenat governador civil de Girona. A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 serà reelegit com a alcalde de Manresa.
L’alcalde Francesc Marcet al despatx de l’Ajuntament (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic).
  • A causa dels fets del 6 d’octubre de 1934 serà empresonat per donar suport al Govern de la Generalitat. Al cap d’un temps, el van deixar en llibertat provisional.
  • El 24 de febrer de 1936, després de la victòria del Front Popular a les eleccions generals, va ser restituït com a alcalde.
  • L’alcalde Francesc Marcet amb el President Lluís Companys i el Conseller de Cultura Ventura Gassol a l’acte d’inauguració del Grup Escolar Renaixença, 15 de setembre de 1934 (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic).

    La seva activitat a l’alcaldia va ser molt intensa. Durant el seu mandat es van dur a terme importants projectes per a la ciutat tant en urbanisme i obres publiques (aprovació del Pla de l’Eixample…), com en ensenyament (construcció del Grup Escolar Renaixença i escoles als barris…), com en problemes socials (accions per suprimir la mendicitat, creació de guarderies…), entre altres.

  • El període del juliol a l’octubre de 1936 va ser difícil per a ell, ja que el Comitè Antifeixista Revolucionari exercia el poder a la ciutat. Cal destacar els seus esforços per evitar l’enderrocament de la Seu de Manresa.
  • El mes d’octubre, ja començada la Guerra, va deixar l’alcaldia i passà a ser jutge municipal fins al final d’aquesta. La seva feina com a jutge va ser molt valorada: va treballar pel retorn de béns incautats i va facilitar avals a persones d'ideologia dretana amenaçades de mort.

Francesc Marcet va ser alcalde de la ciutat del desembre de 1932 a l’octubre de 1934 i del febrer a l’octubre de 1936. El periodista manresà Josep Maria Planes va escriure:

“Tot Manresa -dretes i esquerres- reconeix en ell un dels millors alcaldes que mai hagi tingut”.¹


L’exili i la repressió

El 23 de gener de 1939, el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, Francesc Marcet es va a exiliar a França. La seva família es va quedar a Manresa i va patir la repressió.

Ciutadans republicans marxant a França a través de la Jonquera. (Font: web El Punt Avui, 04/12/2017).

La seva mare, Margarida Artigas Marí, que tenia 73 anys, va ser detinguda juntament amb una amiga i jutjada en un consell de guerra sumaríssim, celebrat a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, pel fet de ser la mare de l’alcalde Marcet.

El jutge va donar per certes les acusacions contra elles, i va especificar:

 “en particular Margarita Artigas, que es madre del que fue alcalde rojo de esta ciudad, Francisco Marcet”. ³

Antiga presó de dones de Les Corts, 1952. (Font: web Biblioteca del Pavelló de la República).

Va ser condemnada a sis anys i un dia per adhesió a la rebel·lió militar i va ingressar a la presó de dones de Les Corts de Barcelona, malgrat el suport que va rebre d’un grup de veïns que demanaven que la deixessin en llibertat.

Després d’estar empresonada 1 any, 9 mesos i 14 dies, el juny de 1941 va sortir en llibertat condicional. Va morir a Manresa dos anys després, quan encara estava en llibertat condicional.

La seva filla va ser depurada com a funcionària de la Generalitat i el seu fill va patir amenaces i agressions. A la seva família els van requisar els diners que tenien; durant anys, els van sotmetre a registres; i van patir el buit de bona part de la societat manresana.

El 1948, Francesc Marcet  va poder tornar a Manresa gràcies als avals que li va aconseguir la familia Marquet. Durant molt temps es va haver de presentar periòdicament a la policia i va haver de viure en un gran aïllament social.

L’erudit i filòleg manresà Àngel Servet recordarà:

“li estava rigorosament prohibit d’aturar-se a  parlar amb l’altra gent”4

Va morir a Manresa el juny de 1974, cap al final de la dictadura franquista.

L’alcalde Francesc Marcet (detall).²

Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936).

Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).

ALOY, Joaquim. Homenatge institucional als alcaldes manresans de la República.


Notes:
- ¹ ALOY, Joaquim. Homenatge institucional als alcaldes manresans de la República. Manresa, 2006.
- ² Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
- ³ Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).
- 4 Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

 


Documentals: "Borrallons de neu" i "Manresa-Mauthausen. Una experiència pedagògica"

Els documentals Borrallons de neu i Manresa-Mauthausen. Una experiència pedagògica, del manresà Isaac Rodríguez i Tànit Fernández, emmarcats en el projecte Manresa-Mauthausen, que va guanyar el Premi Regió7 de Comunicació en la darrera edició dels premis Lacetània, es projectaran el dimarts 29 de gener, coincidint amb la setmana que es celebra el Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust (27 de gener). La presentació oberta a tothom serà a les 19:30 del vespre a l'Espai Plana de l'Om.

La iniciativa dels documentals es va realitzar a proposta del professorat que porta a terme el projecte pedagògic Manresa-Mauthausen amb el qual es treballa el tema de l'Holocaust, la deportació als camps de concentració nazis i també la defensa dels drets humans en centres docents de Manresa i comarca.

L'objectiu és que puguin ser utilitzats com a recursos pedagògics per molts més centres o entitats educatives per tal de donar a conèixer l'horror dels camps de concentració nazis, recordar les víctimes i educar les generacions joves en els valors de la pau i el respecte als drets humans.

Els autors dels documentals han cedit a l'Ajuntament de Manresa i a la resta d'entitats col·laboradores el dret d'ús dels treballs per a la seva difusió sense ànim de lucre i amb finalitat educativa.

Tots els centres o entitats que vulguin disposar dels documentals, sempre amb voluntat educativa i sense finalitat de lucre, en podran demanar l'accés a la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Manresa (ensenyament@ajmanresa.cat  - tel. 93 8752485) o al Centre de Recursos Pedagògics del Bages (crp-bages@xtec.cat - tel. 93 8727142).


 


Viure un bombardeig

Viure un bombardeig és una proposta adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. Es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general.

Encara que es parteix d'una documentació molt lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades a qualsevol centre de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.


 

 


Fem memòria... Manresa bombardejada

Vista aèria de Manresa, any 1937: muntatge fotogràfic. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

A Manresa, el dimecres 21 de desembre de 1938 el dia s’aixeca amb un cel clar i net. A les 11.50 h, com tantes vegades, sonen les sirenes per alertar la població, però no se’n fa gaire cas. A les 12.20 h del migdia, a l’hora de sortida de l’escola, diversos avions franquistes volen sobre la ciutat i hi llencen un centenar de bombes.

Balanç del primer bombardeig: 33 morts identificats, destrucció total de 9 edificis i parcial de 23. Entre les víctimes, 6 nens i nenes de menys de 13 anys.

Aquest fet es repeteix el matí del 19 de gener de 1939, cinc dies abans de l'entrada de les tropes franquistes. Aquest atac és de menys intensitat que l’anterior i agafa la població més previnguda després de l'experiència del primer bombardeig.

Balanç del segon bombardeig: 2 víctimes mortals. Afecta cases i terrenys.

Relació de les víctimes mortals dels dos bombardeigs, segons les recerques fetes fins ara.¹

El resultat final de tants dies de patiment és un mínim de 35 persones mortes, a més de diversos ferits, nombroses destrosses materials, i  l’angoixa i la por que encara  avui recorden bé tots els qui els van viure.

Els bombardeigs sobre Manresa i sobre altres poblacions catalanes es produeixen al final de la guerra, quan el desenllaç a favor de les tropes franquistes és evident. La intenció és clara: atemorir i provocar impacte a la població civil, a més d’altres objectius.


Com es viu sota l’amenaça constant de les bombes?

Maria Farré Riera, nascuda a Manresa el 1924, era aleshores una adolescent de catorze anys. El seu dietari personal, publicat per memoria.cat, permet apropar-nos a les vivències d’aquells dies.

Maria Farré amb la seva germana Flora i els seus pares. (Font: memoria.cat/mariafarre).

El seu relat mostra clarament com, a mesura que la presència de l’aviació franquista és ja molt freqüent, una certa despreocupació inicial deixa pas, a la incertesa, a la por i al desànim.

El dietari de Maria Farré. (Font: memoria.cat/mariafarre).

Convivint amb la guerra

23 de maig de 1938.- […] S’han posat a tocar les sirenes. Hem anat a buscar els de casa i ja venien. Uns soldats s’han posat a assenyalar i hem vist uns avions. Hem anat marges avall i no ha passat res. És una llàstima que hagin tocat les sirenes perquè pensàvem anar al cine i em sembla que no ens hi deixaran anar. […]

Les anades al refugi    

5 de desembre de 1938.- Avui hem anat […] a buscar l’oli a la carretera de Vic i quan ja en tornàvem s’han posat a tocar les sirenes. Hem anat seguint el nostre camí. Quan érem a prop del refugi de darrera casa s’ha sentit soroll de motors i hem vist un avió molt baix. Ens hem ficat al refugi. L’avió ha voltat molta estona. Per fi ens han donat la sortida cosa d’una hora.
Relat del primer bombardeig. (Font: memoria.cat/mariafarre).

El primer bombardeig

20 de desembre de 1938¹.- [...] Vam marxar [a Barcelona] el mateix dia [que] pel tren deien que havien bombardejat Manresa. Quan vam baixar ho vam preguntar a un amic [...] i ens va dir que sí.  [...] Els nostres pares estan bé.
22 de desembre de 1938.- Hi han hagut de 28 a 29 víctimes [...]. Fan esgarrifar. Les hem anat a veure al cementiri i [també hem vist] unes cases ensorrades. [...]

La por a un nou bombardeig

15 de gener de 1939.- Estem molt espantats. Se’ns acosta el front. Avui ens han tocat tres cops les sirenes, un a quarts d’onze del matí, […]; la segona a quarts de dues i el tercer a les cinc hores. Ara fins a les dotze. Ja ho veurem. A la millor ja serem morts. Tenim por que ens facin evacuar.
16 de gener de 1939.- Avui a un quart d’una de la nit estàvem junt amb els de casa Candela. Ja feia estona que tardàvem en anar a dormir per les sirenes. Quan la Mercè i la seva mama han marxat, encara no feia dos minuts quan hem sentit soroll d’avions. Hem obert el balcó i, efectivament, eren avions. Lo primer que jo he fet ha sigut agafar l’abric. [...] Quan s’han posat a tocar les sirenes m’han vingut unes ganes de córrer tremendes. Hem tingut d’esperar els de casa i quan hem sigut al carrer es sentia un soroll de motors. M’he posat a córrer amb el tub de fusta a la boca. [...] Hem anat al refugi i n’hem sortit a un quart de dues. [...] 
Refugi antiaeri del grup Escolar Renaixença on anaven la Maria Farré i la seva família. (Fotografia: Rosa Lóbez)

El segon bombardeig

19 de gener de 1939.- [...] eren un quart d’una quan han tocat les sirenes. La mama i la Flora eren al camp. Jo, a casa. Hem anat al refugi amb el papa. Quan érem a la porta s’han sentit moltes explosions i al cap d’una estona unes de fortíssimes. Han bombardejat. No sé el mal que han fet. Hem anat a casa i temps just d’arribar-hi quan hem sentit les sirenes. Hem anat al refugi.
Al sortir al cap de cinc minuts han tornat a tocar. [...]   Hem tardat molt a sortir i a l’arribar a casa tornen a tocar les sirenes. Tornem al refugi.
Marxem i no feia cosa d’un quart que érem a casa que les sirenes han tornat a tocar. Aquest últim [cop] ha sigut a les 7.
19 de gener de 1939.- A dos quarts de quatre de la matinada hem anat al refugi ja que hi havia alarma. A les nou tornen a tocar. Sortim i encara no havien passat cinc minuts [que] han tornat a tocar; eren dos quarts d’onze. A un quart de dotze hi tornen. A la una tornem a anar-hi. A les tres tornen a tocar i no sortim fins a les cinc. A les 6 tornen a tocar alarma. La carretera segueix essent un continu rodar de camions. Tot el dia que volten avions per sobre Manresa i es senten les explosions a prop.

Escapant de les bombes

21 de gener de 1939.- A dos quarts de quatre hem sentit alarma. Anem al refugi. Eren les set i quart que hem tornat al refugi. A les nou i mitja anem per tercer cop al refugi. Sortim a les onze. La mama està desesperada. Creu que de quedar-se a Manresa no podria continuar aguantant-ho. Jo no sé què fer. De totes maneres, ens queda un recurs... Rocafort. A la una tornem al refugi. La mama està completament decidida a marxar.
Rocafort, 23 de gener de 1939.- [...]  quan vam marxar de Manresa, pel camí vam trobar l’aviació. Ens vam tenir de posar panxa a terra. Van disparar uns canons antiaeris que rodegen Manresa [...]. 26 paves es passejaven per sobre nostre i entre el soroll dels antiaeris i del nano que cridava molt, vam pensar que eren bombes les explosions fortíssimes que sentíem, [...]. Tot plegat, uns minuts de viure intens, una emoció inigualable, persistent i, per final, ¡trista situació! [...] Passen molts avions enemics per sobre nostre. [...]  Estem tan cansades de veure-la [l’aviació] sobre nostre! Ens burlem de la vida i juguem amb ella. Sobraria, i faltaria, que un d’aquests pilots que es passegen damunt nostre tingués la mala pensada de moure una palanqueta, o que per qualsevol altre accident tingués de descarregar... ¡Salut, belles il·lusions! ¡Setze anys perduts! Unes vides sense importància, estèrils. La societat no ens necessita. La humanitat també pot passar - sense nosaltres.

80 anys després, a través  de les paraules de la Maria Farré, aleshores una adolescent, recordem aquests fets amb emoció i amb el convenciment que el coneixement del passat permet construir un futur millor.

Vista aèria de Manresa, zona de la Bonavista, avui: muntatge fotogràfic. (Font: web diari Regió 7, 26/04/2017).

Més informació:

- Web Els bombardeigs de Manresa, amb ulls d'adolescent: el dietari de Maria Farré Riera.

- Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39).

- Web Els morts de la guerra civil a Manresa (1936-1939).

- Web Viure un bombardeig.

- Viure un bombardeig: material de suport a l’exposicióI la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa” (pdf).


Notes:
- ¹ Font: Aloy, Joaquim ; Gasol, Pere. Bombes franquistes sobre Manresa. Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939).
- ² El bombardeig  va tenir  lloc el 21 de desembre de 1938. L’anotació del dietari que hi fa referència està datada el dia abans, segurament a causa d’un error d’escriptura.

 


Personatge del mes: Pompeu Fabra i Poch (1868-1948)

A quin esdeveniment correspon aquesta fotografia?

Qui és la persona que està parlant? Sí, és Pompeu Fabra.


(Fotografia: web Any Pompeu Fabra 2018).

Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 1868, fa 150 anys. Per aquest motiu, i coincidint amb els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana, aquest 2018 ha estat l’Any Fabra.

Durant tot l’any s’han fet actes arreu i s’ha recordat i valorat la seva personalitat i la seva obra.

Ja al final d’aquest Any Fabra, volem també homenatjar-lo i recordar el seu pas per la ciutat de Manresa.


Després de viure durant 10 anys a Bilbao on va treballar de catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, l’any  1912 Pompeu Fabra va tornar a Catalunya. Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona, el va cridar per portar a terme la necessària tasca de normalització i modernització de la llengua catalana.

Per a Fabra van ser anys d’una gran activitat durant els quals es van publicar les seves obres més fonamentals pel futur del català:

El diccionari Fabra ha estat una eina imprescindible per a l’ús del català. (Fotografia: Rosa Lóbez).
  • Normes ortogràfiquesBarcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1913. (Obra d’autoria compartida).
  • Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1917.
  • Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1918. (Serà la normativa oficial fins al 2016).
  • Converses filològiques. Barcelona: Regina, 1924.
  • Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932.

Pompeu Fabra acompanyarà el seu treball intel·lectual amb una gran tasca de divulgació de la llengua catalana que el portarà a recórrer el país participant en actes, en cursos o fent conferències.

Conferència de Pompeu Fabra al local del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 4 de juliol de 1932. (Font: web La República a Manresa en un clic).

El dilluns 4 de juliol de 1932, va venir a Manresa, convidat pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.  Va pronunciar una conferència com a cloenda del curs de gramàtica catalana que s’havia fet en el mateix Centre Excursionista durant aquell hivern.

El matí d’aquell dilluns visitarà la Biblioteca Popular de Manresa. Pilar Bertran, directora de la biblioteca, deixa constància d’aquesta visita al dietari de la biblioteca:

4 de juliol de 1932.- [...] A tres quarts de nou entra el Sr. Albagés, President del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, i varis socis, acompanyant en Pompeu Fabra qui donarà una conferència en dit centre. Ja conec al Sr. Fabra; encara que no hi havia parlat mai, l’he vist a la Biblioteca de Catalunya. Li ensenyo el catàleg, veu els seus llibres; després d’haver conversat junts un bon rato es despedeixen; diem que anem a la conferència. “Fins al vespre, doncs”, diu el Sr. Fabra. (Font: web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

La presència de Pompeu Fabra a Manresa va generar molt interès. La conferència va ser un èxit total i va causar un gran entusiasme entre el públic assistent. Així ho expressa de nou Pilar Bertan, en el mateix dietari:

5 de juliol de 1932.- Pleníssima estava ahir la Sala de conferències del Centre per a escoltar al nostre gran filòleg Pompeu Fabra. En una bella parla ens tingué encisats durant prop d’hora i mitja. Tothom en restà complagut. Parlà de “El català literari”. Tots hem de contribuir a l’enlairament de la nostra parla. Si donés un curset en la nostra Biblioteca es veuria concorregudíssim [...]. (Font: web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

A la premsa local de l’endemà es pot llegir:

“Una munió d’alumnes, en la qual hi abundaven belles i xamoses senyoretes s’apinyaren al voltant de mestre Fabra, delerosos de sentir la seva autoritzada paraula. Poques vegades es podria dir com ahir que la sala era insuficient.” (Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932).
“La sala de conferències del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb tota veritat es pot dir que aplegà ahir nit l’èlite de la intel·lectualitat manresana, no mancant-hi un nodrit estol de senyores i senyoretes, freturoses també d’oir l’autoritzada paraula de Mestre Pompeu Fabra.
Per no allargar, direm que hi havia comissions i representacions de totes les entitats culturals de la ciutat.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

Pompeu Fabra va ser presentat pel senyor Albagés, president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages:

“Amb elegants paraules, el senyor Albagés, d’una ferma pinzellada retrata la personalitat del dissertant [...].
Una entusiasta ovació acull les paraules del senyor Albagés, ovació que es lliga amb altra que saluda al Mestre Fabra en disposar-se a parlar.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

La seva conferència serà una bona lliçó magistral sobre la situació del català i el seu aprenentatge:

Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932.¹
“Amb expressió que tot seguit captiva, l’il·lustre conferenciant comença dient com és un goig veure que la llengua per la puresa de la qual tant s’ha treballat, sigui la llengua nacional de Catalunya, i que la massa del poble estigui preparada per a utilizar-la , com n’és una prova els cursos de català que arreu es donen; fet, el de la utilització pura, que no hauria estat possible cinquanta anys enrera si s’hagués declarat oficial, perquè no hi estàvem preparats, [...].
Ara creiem que la nostra llengua serà escolar; tenim la seguretat que aquest instrument serà emprat per tots els catalans.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

Les seves paraules van despertar un gran interès en el públic assistent i la seva tasca va ser molt valorada per la premsa:

Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932.¹
“I mestre Fabra, en mig d’una ovació a peu dret dels seus deixebles comença la lliçó amb paraula fàcil i senzilla. I cada paraula de la seva lliçó no era res més que una confirmació del treball persistent i fecond que durant anys i més anys  ha vingut realitzant calladament i abnegadament fins a lograr que la llengua catalana pugui tutejar-se amb les altres llengües llatines. Pompeu Fabra no exposa idees que puguin contradir-se sinó que arreu on va és rebut com a mestre que és i les seves paraules no són més que una lliçó clara i senzilla que ja no es borra mai més de la memòria.
La  lliçó del Mestre durà prop d’una hora i a nosaltres ens semblà que solament feia breus moments que l’havia començada.
En acabar fou objecte d’una clamorosa ovació a peu dret.” (Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932).

Va cloure l’acte el senyor Puig i Ball, primer tinent d’alcalde, en representació de l’alcalde.

“El senyor Puig i Ball clou l’acte dient que està convençut que aquest interessant parlament de Mestre Fabra tots el recordarem amb amor perquè ha anat al nostre esperit a la nostra ànima. Penseu, diu, que és el nostre idioma el què ens cohesiona a tots. Acaba donant les gràcies a l’il·lustre filòleg en nom de la ciutat per haver vingut a honrar-nos amb les seves autoritzades paraules per la qual li devem també agraiment.
Una ovació d’adhesió als conceptes del senyor Puig i Ball acull les seves paraules.
El Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb la vetllada d’ahir ha escrit una altra plana gloriosa en el seu brillant historial que tant honra a la nostra ciutat.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

El 31 de gener del 1939, Pompeu Fabra va travessar la frontera cap a França. Després d’estar a diverses ciutats franceses, finalment s’establirà a Prada de Conflent, des d’on seguirà treballant per convertir el català en una eina de comunicació útil i moderna. El 25 de desembre de 1948, a la tarda del dia de Nadal, va morir a la seva residència de Prada. Va ser enterrat al cementiri d’aquesta localitat.

Pompeu Fabra a Prada de Conflent . (Fotografia: diari Ara, 28/05/2018).

Pocs mesos abans de la seva mort, en el pròleg per un llibre d’un amic seu, va escriure:

Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança

Avui, les seves paraules segueixen sent ben vigents.


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

- Web Pompeu Fabra i la llengua catalana. Biografia per a nois i noies.

-  Web Any Pompeu Fabra 2018.


Notes:
- ¹ Font: Trencadís. Fons locals digitalitzats. Xarxa de Biblioteques Municipals.

 


Material de suport de l'exposició: I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa

 

Viure un bombardeig: material de suport a l'exposició (pdf)

Per commemorar els 80 anys dels bombardeigs que va patir Manresa al final de la Guerra Civil (21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939), l’Associació Memòria i Història de Manresa juntament amb l’Ajuntament de Manresa han organitzat l’exposició: I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa.

Es podrà visitar del 18 de gener al 3 de març de 2019, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer Canonge Muntanyà).

Adjuntem un material de suport per treballar el contingut de l’exposició adreçat a l’alumnat de secundària i de batxillerat, i que és un extracte del web “Viure un bombardeig”.


 


Com analitzar una fotografia històrica

Les fotografies són una font iconogràfica molt útil i interessant a l’hora de fer recerca històrica. Ens proporcionen molta informació sobre persones, esdeveniments, espais, edificis, etc.

Aquestes són unes pautes per analitzar una fotografia històrica de manera ordenada i sistemàtica.

Sortida de la fàbrica Bertrán a Manresa. (Font: memoria.cat/passat).