Personatge del mes: Anna Solà Sardans (1918 - 2004)

Anna Solà a l’entrada de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa (detall). (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

Anna Solà Sardans, condemnada a vint anys i un dia de presó.

Quin va ser el seu delicte?

 

 

 


Una dona activa i compromesa

L’Anna Solà va néixer a Manresa l’1 de novembre de 1918.

Era una dona de caràcter fort, culta i molt activa.

El juliol de 1937, en plena guerra i amb dinou anys, va entrar a treballar com a auxiliar administrativa a la Delegació d’Economia i Transports de la Generalitat, a Manresa. Ben aviat va passar a fer tasques de secretària i també es va encarregar d’organitzar els ajuts als hospitals, i els transports i les ambulàncies per a les emergències. La seva feina li va comportar haver d’assistir a reunions del Govern de la Generalitat a Barcelona.

L’Anna Solà estava afiliada al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Era membre de la Unió de Dones de Catalunya (UDC), organització que agrupava dones de diferents partits i col·lectius. La seva activitat a la UDC li va permetre relacionar-se amb líders com l’escriptora Teresa Pàmies.

També va col·laborar amb el Socors Roig Internacional (SRI), organització vinculada als partits comunistes que va ser molt activa ajudant els soldats republicans que lluitaven al front.

L’Anna Solà, la tercera a la dreta, en un acte per recaptar fons per als soldats republicans, al Teatre Kursaal de Manresa, 1938 probablement. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web Les 28 fotografies de Francesc Boix a Manresa).

Durant els anys de la guerra va participar en manifestacions, mítings, programes de ràdio i va escriure articles a la premsa de la ciutat, la majoria escrits en nom de la UDC i  publicats al diari El Dia de Manresa.

L’Anna davant l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, abans de la guerra. Anys després seria sotmesa a un consell de guerra, en aquest mateix edifici. (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

D’entre tots ells, cal destacar l’article que va publicar el 18 d'abril on fa una crida a totes les manresanes antifeixistes a treballar conjuntament per ajudar els qui estaven lluitant. Aquest article serà utilitzat en contra seva durant el consell de guerra que patirà acabada la guerra.

El 23 de gener de 1939, el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, va marxar a Vic a casa d’un familiar.  Al cap de dos mesos, el 5 d’abril va tornar a Manresa.


La repressió capgira la seva vida

Cinc dies després la van denunciar i immediatament la van detenir, després d’escorcollar el pis on vivia amb els seus pares i la seva germana, i de requisar molts objectes personals que no van recuperar mai més.

Després de la detenció va ingressar a la presó de Manresa. A la seva família, la van fer fora del pis on vivia i el seu pare va perdre la feina.

El 29 de maig va ser sotmesa a un consell de guerra. La van acusar de  “rebelión militar” i de “propagandista roja”. El fiscal va demanar la pena de mort i el seu advocat, la "pena immediatament inferior a la pena de mort". Finalment va ser condemnada a vint anys i un dia de presó. Més endavant li van commutar la pena a sis anys. Va complir la condemna a la Presó de Dones de Les Corts de Barcelona.

Presó de dones de Les Corts, 1952. (Font: web Biblioteca del Pavelló de la República).

El 5 de juliol de 1941, després de complir dos anys, cinc mesos i vint-i-set dies de presó, va sortir en llibertat provisional. L’octubre de 1945 va obtenir la llibertat definitiva.

La tornada a Manresa no va ser fàcil. Durant molts anys es va haver de presentar a la policia per a controls rutinaris i va haver de suportar tot tipus de comentaris. L’Anna no va poder tornar a treballar de la seva professió. Quan veien que tenia antecedents penals, ningú no li volia fer un contracte de treball. No va tornar a trobar feina de mecanògrafa. De manera temporal va ajudar alguna botiga a portar la comptabilitat, va anar a cosir, a fer jerseis..., però no es va poder incorporar al món del treball amb normalitat.

Mentre era a la presó va mantenir correspondència amb Josep Batalla. Ell era un ex-tinent republicà que va ser condemnat a 30 anys de presó, dels quals en va passar set a la presó Model de Barcelona. A través de les cartes que s’escrivien, l’Anna i el Josep es van enamorar. El 1946, quan ell va sortir de la presó, es van casar i van tenir una filla.  Els darrers anys de la seva vida van viure a Torredembarra. El Josep va morir el desembre de 1985 i l'Anna, el gener de 2004.


L’Anna Solà, en una foto familiar. (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

 

L’Anna Solà va viure les il·lusions i les expectatives que es van generar amb la República. Va ser una jove activa i compromesa. El desenllaç de la guerra i la repressió van capgirar la seva vida.

 

 

 


Més informació:

- Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes.

- Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes. Entrevista a la seva filla, Anna Maria Batalla Solà.

- Web Cens de manresans privats de llibertat.

- Web Manresanes que han fet història.


 


S'ha realitzat el taller "Estudi de les arrels familiars"

Fotografia: Rosa Lóbez.

El passat dissabte 19 d’octubre va tenir lloc el primer Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

El taller va anar a càrrec de Raquel Valdenebro, historiadora i membre del Centre d’Estudis del Bages i va tractar sobre l’Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats.

Es va explicar com iniciar la recerca d’informació per fer un arbre genealògic, a partir de fonts orals i fonts escrites tot esmentant els arxius on es pot trobar aquesta documentació.

El taller va ser molt interessant tant per a les persones interessades en la recerca sobre els seus orígens familiars com per al professorat de secundària que va veure com es pot treballar aquest tema a l’aula.

Adjuntem el pdf de la presentació que va fer Raquel Valdenebro.

El proper taller serà el dissabte 16 de novembre. Té com a  títol Instamaps i Catalunya offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics. Inscripcions aquí.


 


Manresa en temps de guerra: treball de recerca

Títol del treball: Manresa en temps de guerra.

Autora: Gemma Ribalta Rosell.

Tutor: Pere Gasol i Pujol.

Institut: Institut Lluís de Peguera de Manresa.

Any: 2016.

El treball dedica una primera part a parlar dels refugis antiaeris construïts a Manresa durant la Guerra Civil, i una segona part a les esglésies manresanes que es van enderrocar els anys 1936 i 1937.

Va ser guardonat amb el Premi Revista Dovella-Treball de Recerca per a Joves (2017), concedit pel Centre d’Estudis del Bages. I va rebre una Menció Especial en la III edició del Premi de Treballs de Recerca del Memorial Democràtic (2017).

Manresa en temps de guerra (pdf)


 


19 de d’octubre: Estudi de les arrels familiars (Taller Història i Educació)

Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats (Tallers Història i Educació - mòdul 1)

Com iniciar la recerca d’informació per fer o reconstruir un arbre genealògic. Treball sobre fonts orals i fonts escrites. Consulta d’arxius i diferents tipus de documentació que poden ser útils. Interpretació dels arbres genealògics com una eina per explicar diferents models de família, polítiques matrimonials, etc...

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 19 d’octubre de 2019.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec de: Raquel Valdenebro, historiadora, membre del Centre d’Estudis del Bages.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el primer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


 


Fem memòria... L’Ateneu de les Piques de Manresa

Llegim a la premsa la notícia de la reobertura de l’Ateneu de les Piques de Manresa. És una bona notícia per al barri i per a la ciutat.

L'Ateneu de les Piques reobrirà a final d'any reconvertit en el restaurant Cau de l'Ateneu

(Regió 7, 04/09/2019)


Ateneu de les Piques a Manresa, actualment. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Però, quina història hi ha darrere d’aquest edifici?


El segle XIX, en un moment de canvis  profunds com a conseqüència de la Revolució Industrial, a moltes ciutats de Catalunya, i també d’Europa, es crearà un gran nombre d’ateneus.

El terme Ateneu  deriva d’Atenea, la deessa grega de la saviesa. Els ateneus seran unes associacions culturals molt actives que realitzaran activitats tant d’oci com de formació i que disposaran d’una seu social on sovint hi haurà un cafè, teatre, biblioteca...  Alhora seran espais de discussió sobre l’actualitat política i cultural.


L’Ateneu Obrer Manresà al carrer de les Piques de Manresa, anys 20. (Font: web històries manresanes).

A Manresa, l’any 1887 es va crear l’Ateneu Obrer Manresà. Es va ubicar al carrer d’Urgell, després al carrer del Born i al passeig Pere III, fins que l’any 1923 es va traslladar a l’edifici del carrer de les Piques, núm. 1.

Aquest edifici havia estat reedificat l’any 1848. En aquell moment, als baixos, s’hi van instal·lar uns banys públics i a la part superior, la seu de la societat recreativa El Casino de Manresa que comptava amb un teatre, a més de cafè, sala de lectura, sala de billar... El teatre va anar canviant de nom i de propietari. El 1910 es va convertir en un local d’espectacles del Patronat Obrer de Nostra Senyora de Montserrat i més tard va funcionar com a cafè-concert i com a cabaret amb diferents noms. Finalment, el 1923 va passar a ser la seu de l’Ateneu Obrer Manresà

En aquest nou espai, l’Ateneu va desenvolupar una intensa activitat lúdica i cultural adreçada a les classes populars de la ciutat.

Va ser una de les entitats més actives de la ciutat. L’any 1932 tenia uns 700 socis. Com a la resta de Catalunya, durant la República va viure un moment de gran esplendor.

Hi havia un cafè-teatre on periòdicament s’hi representaven comèdies, drames o sarsueles; una coral que va arribar a tenir 120 cantaires; i també una acadèmia de música. S’organitzaven festes com la Festa de l’Arbre que se celebrava cada primavera. També  duia a terme tasques benèfiques per ajudar persones de la classe obrera.

L’Ateneu va realitzar una important activitat educativa adreçada als obrers i als seus fills. S’hi feien classes d’ensenyament primari, que comptaven amb un centenar d’alumnes, i també de formació professional. Va dur a terme una important tasca d’escolarització en català entre els obrers que treballaven de dia i assistien al vespre a les classes de l’Ateneu.

L’Ateneu Obrer Manresà. (Font: web memòria.cat/republica).

A l’inici de la República es va crear l’Escola de l’Ateneu Obrer Manresà. Va ser una escola laica, catalana  i moderna basada en les idees del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. La seva orientació pedagògica, sovint, va provocar el rebuig dels sectors més conservadors de la ciutat, que pressionaven perquè fos clausurada, sobretot durant el període del Bienni Negre (1934-1935). A conseqüència de la campanya que es va dur a terme contra l’Escola, a través de la premsa, un dels seus mestres, el professor Díez, va ser empresonat. Aquesta escola va tenir diverses ubicacions.

En acabar la Guerra,  l’any 1939 l’Ateneu Obrer Manresà va ser clausurat, com va passar amb la resta d’ateneus de Catalunya. Després d’uns anys, el 21 de febrer de 1942 es va reobrir amb el nom de Ateneo Cultural Manresano i s’hi van seguir realitzant les activitats de l’entitat fins que es va tancar a finals del segle XX¹.

L’any 2001, l’espai es va convertir en un restaurant, amb teatre i sala d’exposicions fins al 2010. Des d’aleshores fins ara, l’edifici ha restat tancat¹.


Aquest setembre, amb el nou curs escolar acabat d’estrenar i les aules plenes de nois i noies, siguin del nivell social que siguin, recordem las tasca educativa que va fer l’Ateneu, posant a l’abast de les classes populars l’accés al coneixement i a la cultura.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

Bon curs 2019-2020!!!


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). Ateneu Obrer Manresà.

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). L'Escola de l'Ateneu Obrer Manresà.

- Web Històries Manresanes.


Notes:
-¹ Font: Comas, Francesc. L’oci nocturn a primers de segle XX. De la mà de Josep Maria Planes. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2016. (Visites a la Manresa desconeguda).


Taller Història i Educació per al curs 2019-20

Per al proper curs 2019-20 l'Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa organitza el Taller Història i Educació.  S'adreça a la població en general però, de manera prioritària, als docents d'ensenyament secundari.

Inclou 4 mòduls de 5 hores cada un, reconeguts i inclosos dins del pla de formació del professorat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls es poden cursar de manera independent.

El preu del mòdul és de 15€ cada un.
​El preu de la matrícula conjunta als 4 mòduls és de 50€.


Programa

Mòdul 1: Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats
Com iniciar la recerca d'informació per fer o reconstruir un arbre genealògic. Treball sobre fonts orals i fonts escrites. Consulta d'arxius.

A càrrec de: Raquel Valdenebro
Dia: 19 d’octubre de 2019
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 2: Instamaps i Catalunya offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics
Realització d'itineraris històrics amb les aplicacions Catalunya Online i Instamaps.

A càrrec de: Marc Torres Saurai
Dia: 16 de novembre de 2019
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 3: Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials
Ús de les Tecnologies d'Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l'entorn educatiu. Google maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mahara, Mendeley, Canva; fons de Memòria Digital de Catalunya.

A càrrec de: Pep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera
Dia: 15 de febrer de 2020
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 4: Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central
El patrimoni industrial de Manresa, el Bages i comarques veïnes. Visita a instal·lacions fabrils i al Museu de la Tècnica de Manresa.

A càrrec de: Josep Oliveras i Samitier
Dia: 21 de març de 2020
Horari: de 10.00 a 14.00​ (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Més informació i inscripcions

www.umanresa.cat/historia-educacio


 


VIII Jornada pedagògica. I ara… Socials

Aquest dimecres 26 de juny hem participat a la VIII Jornada pedagògica. I ara… Socials, organitzada pels CRP Anoia, Bages, Berguedà, Solsonès i Osona de la Catalunya Central.

La Jornada ha començat amb la conferència Les ciències socials a l’aula. I la didàctica? A càrrec de Joan Callarisa (UVic).

A continuació s’han realitzat diversos tallers en els quals s’han presentat experiències i recursos relacionats amb les Ciències Socials.  En un d’ells hem pogut donar a conèixer els objectius i el contingut del nostre projecte memoria.cat/edu.

Tot plegat ha estat ben interessant. Agraïm al CRPB que ens hagi convidat a participar-hi i els animem a celebrar una  nova edició en els propers cursos.


Fem memòria... estiu de 1932: Inauguració de la Piscina Municipal de Manresa

La primera Piscina Municipal de Catalunya

Piscina Municipal de Manresa, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

A l’estiu, amb l’arribada de la calor, els manresans i les manresanes no tenien cap lloc adequat on anar-se a refrescar i no els quedava cap més alternativa que banyar-se al riu, a les rieres de l’entorn o als canals de les fàbriques amb el perill que això suposava perquè, malauradament, cada any alguns ciutadans hi perdien la vida. Alguns testimonis² recorden com de petits, els pares no els deixaven anar a banyar-se en aquests llocs pel risc que comportava.

Dibuix de Joan Vilanova publicat el 26 de setembre de 1931 al setmanari humorístic manresà “La Lluna”. ¹

 

El dibuixant manresà Joan Vilanova, en un dels seus dibuixos, ironitzava sobre la situació que es produïa al canal de “Cal Francès” de la fàbrica dels Comtals, prop de Manresa.

 


L’any 1928 es crearà una Comissió Pro Piscina que farà una proposta a l’Ajuntament per construir una piscina pública però no prosperarà.

El 1931, la Comissió, amb el suport de la majoria de les entitats esportives de la ciutat i amb les signatures de gairebé 2.000 persones, tornarà a portar la proposta al nou Ajuntament republicà, que en el ple municipal del 3 de juny de 1931, acordarà estudiar el projecte.

El Ple municipal de l’1 d’abril de 1932 aprovarà definitivament el projecte de construcció de la piscina municipal. Encara que la decisió rebrà les crítiques dels sectors més conservadors de la ciutat, sovint  per prejudicis morals, es començaran de seguida les obres.

Obres de construcció de la piscina, 1932. Al fons, la Fàbrica Nova en plena activitat. (Font: web memoria.cat/republica).

Cartell de la Festa Major amb els actes d'inauguració de la piscina. (Font: web memoria.cat/republica).

La piscina s’inaugurarà el 27 d’agost de 1932, durant la Festa Major, amb una bona colla d’activitats tal i com es pot veure en el cartell que anunciava les festes. La inauguració serà rebuda amb entusiasme per la majoria de la població segons reflecteix la premsa del moment. L’entrada amb dret a bany costarà 0’25 pessetes. Durant el primer mes es comptabilitzarà una entrada de més de 26.000 persones.

La construcció de la piscina serà una de les obres importants que durà a terme el govern republicà. Manresa gaudirà a partir d’aquell moment  d’una important infraestructura pel temps lliure dels ciutadans. Serà, a més, la  primera piscina municipal de  Catalunya i un model per a altres poblacions

Perspectiva de les instal·lacions. Al fons, la Seu amb l’agulla que rematava el campanar i l’antic Col·legi de Sant Ignasi. (Font: web memoria.cat/republica).

Imatge de la terrassa de la piscina, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

Un ban de l’Ajuntament remarcarà la finalitat educativa, esportiva i higiènica de la piscina. Però, també, tindrà una important funció social. A més de natació i waterpolo s’hi practicaven altres esports com bàsquet o tennis, comptava amb un bar i un restaurant, s’hi celebraven balls, festes, audicions de sardanes... i, especialment, els dissabtes hi havia molta activitat, segons el record d’alguns testimonis².


L’empenta i la decisió d’aquell govern municipal, presidit per l’alcalde Lluís Prunés, va fer possible que des de l’agost de 1932 fins ara la ciutat de Manresa disposi d’un gran equipament esportiu.

El curs escolar s’acaba. És temps de vacances i de gaudir de la piscina, entre moltes altres activitats.

Perspectiva d’una de les piscines de les instal•lacions actuals. (Font: web aiguesmanresa.cat).

Més informació:

- ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).


Notes:
-¹ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
- ² Font: web memoria.cat/republica.

 


Viatge d'estudiants del Bages al camp de Mauthausen

Com cada any, una representació del Bages formada per alumnes dels instituts; INS Lacetània, INS Lluís de Peguera, INS Pius Font i Quer de Manresa i l’INS Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, acompanyats pel seu professorat, a més de 4 persones de l’associació Foto Art, hem viatjat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) en les dates commemoratives del seu alliberament. Aquest viatge ha permès conèixer i apropar una mica més alguns dels escenaris de l’horror nazi que uns 7.500 espanyols i catalans van haver de patir.

La delegació bagenca davant del monument de la Generalitat de Catalunya en record a totes les víctimes deportades. (Fotografia: Foto Art Manresa).
Homenatge als túnels d'Ebensee. (Fotografia: Foto Art Manresa).

La delegació bagenca ha participat en els actes d’homenatge internacionals que s’han fet en el camp i també en els diversos homenatges i commemoracions que s’han dut a terme en d’altres indrets relacionats amb Mauthausen, com són els camps de Gusen i Ebensee, on a més a més es van poder visitar els túnels on molts presoners havien de fabricar en unes dures condicions armament per a l’exèrcit alemany. També es va visitar el castell d’Hartheim, un dels sis centres d’eutanàsia activa que tenien els alemanys repartits pel seu territori i on gasejaven i mataven aquelles persones que consideraven que no eren dignes de la raça ària.

Tots aquests actes han estat coordinats per l’Amical de Mauthausen i altres camps, entitat organitzadora dels actes d’homenatge. Aquest any, totes les delegacions espanyoles i catalanes sumàvem unes 300 persones, fet que demostra l’interès cada vegada més gran per recuperar la memòria i homenatjar les víctimes, malgrat que en molts llocs l’extrema dreta i el feixisme sembla que guanyen terreny; també és cert que cada vegada més hi ha molta gent conscienciada a aturar aquest creixement tot recordant les nombroses víctimes del feixisme.

Estudiants parlant amb un dels supervivents. (Fotografia: Foto Art Manresa).

Per aquest motiu el protagonisme dels alumnes, de la gent jove, és molt important, sobretot en la participació dels actes d’homenatge, amb les lectures, les ofrenes florals, l’acompanyament i l’empatia amb els familiars de deportats. Així mateix, parlant amb alguns deportats que han sobreviscut, ens han transmès la seva voluntat de continuar lluitant per la vida i per defensar els valors democràtics i els valors humans.

L’experiència ha tornat a ser molt ben valorada per les famílies, els alumnes i el professorat que hi ha participat, de manera que encara vol tenir continuïtat i, per això, el treball no s’acaba aquí. Properament es muntarà una exposició fotogràfica del viatge, i també de manera experimental es començarà a explicar en alguna escola de primària a través del projecte, Instal·lació Camps: camins de pau de drets humans.

Estació Mauthausen: homenatge (pdf)

Davant del monument espanyol en record de totes les víctimes espanyoles deportades. (Fotografia: Foto Art Manresa).

Com elaborar un informe sobre un fet històric

Redactar un informe sobre un fet històric ajuda a conèixer i entendre els esdeveniments històrics i el context en el qual es situen.

Es poden fer informes sobre fets de caràcter econòmic, social, polític, cultural... esdevinguts en qualsevol moment històric.

Aquestes són unes orientacions per elaborar un informe sobre un fet històric.