Taller Història i Educació per al curs 2019-20

Per al proper curs 2019-20 l'Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa organitza el Taller Història i Educació.  S'adreça a la població en general però, de manera prioritària, als docents d'ensenyament secundari.

Inclou 4 mòduls de 5 hores cada un, reconeguts i inclosos dins del pla de formació del professorat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls es poden cursar de manera independent.

El preu del mòdul és de 15€ cada un.
​El preu de la matrícula conjunta als 4 mòduls és de 50€.


Programa

Mòdul 1: Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats
Com iniciar la recerca d'informació per fer o reconstruir un arbre genealògic. Treball sobre fonts orals i fonts escrites. Consulta d'arxius.

A càrrec de: Raquel Valdenebro
Dia: 19 d’octubre de 2019
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 2: Instamaps i Catalunya offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics
Realització d'itineraris històrics amb les aplicacions Catalunya Online i Instamaps.

A càrrec de: Marc Torres Saurai
Dia: 16 de novembre de 2019
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 3: Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials
Ús de les Tecnologies d'Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l'entorn educatiu. Google maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mahara, Mendeley, Canva; fons de Memòria Digital de Catalunya.

A càrrec de: Pep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera
Dia: 15 de febrer de 2020
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 4: Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central
El patrimoni industrial de Manresa, el Bages i comarques veïnes. Visita a instal·lacions fabrils i al Museu de la Tècnica de Manresa.

A càrrec de: Josep Oliveras i Samitier
Dia: 21 de març de 2020
Horari: de 10.00 a 14.00​ (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Més informació i inscripcions

www.umanresa.cat/historia-educacio


 


VIII Jornada pedagògica. I ara… Socials

Aquest dimecres 26 de juny hem participat a la VIII Jornada pedagògica. I ara… Socials, organitzada pels CRP Anoia, Bages, Berguedà, Solsonès i Osona de la Catalunya Central.

La Jornada ha començat amb la conferència Les ciències socials a l’aula. I la didàctica? A càrrec de Joan Callarisa (UVic).

A continuació s’han realitzat diversos tallers en els quals s’han presentat experiències i recursos relacionats amb les Ciències Socials.  En un d’ells hem pogut donar a conèixer els objectius i el contingut del nostre projecte memoria.cat/edu.

Tot plegat ha estat ben interessant. Agraïm al CRPB que ens hagi convidat a participar-hi i els animem a celebrar una  nova edició en els propers cursos.


Fem memòria... estiu de 1932: Inauguració de la Piscina Municipal de Manresa

La primera Piscina Municipal de Catalunya

Piscina Municipal de Manresa, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

A l’estiu, amb l’arribada de la calor, els manresans i les manresanes no tenien cap lloc adequat on anar-se a refrescar i no els quedava cap més alternativa que banyar-se al riu, a les rieres de l’entorn o als canals de les fàbriques amb el perill que això suposava perquè, malauradament, cada any alguns ciutadans hi perdien la vida. Alguns testimonis² recorden com de petits, els pares no els deixaven anar a banyar-se en aquests llocs pel risc que comportava.

Dibuix de Joan Vilanova publicat el 26 de setembre de 1931 al setmanari humorístic manresà “La Lluna”. ¹

 

El dibuixant manresà Joan Vilanova, en un dels seus dibuixos, ironitzava sobre la situació que es produïa al canal de “Cal Francès” de la fàbrica dels Comtals, prop de Manresa.

 


L’any 1928 es crearà una Comissió Pro Piscina que farà una proposta a l’Ajuntament per construir una piscina pública però no prosperarà.

El 1931, la Comissió, amb el suport de la majoria de les entitats esportives de la ciutat i amb les signatures de gairebé 2.000 persones, tornarà a portar la proposta al nou Ajuntament republicà, que en el ple municipal del 3 de juny de 1931, acordarà estudiar el projecte.

El Ple municipal de l’1 d’abril de 1932 aprovarà definitivament el projecte de construcció de la piscina municipal. Encara que la decisió rebrà les crítiques dels sectors més conservadors de la ciutat, sovint  per prejudicis morals, es començaran de seguida les obres.

Obres de construcció de la piscina, 1932. Al fons, la Fàbrica Nova en plena activitat. (Font: web memoria.cat/republica).

Cartell de la Festa Major amb els actes d'inauguració de la piscina. (Font: web memoria.cat/republica).

La piscina s’inaugurarà el 27 d’agost de 1932, durant la Festa Major, amb una bona colla d’activitats tal i com es pot veure en el cartell que anunciava les festes. La inauguració serà rebuda amb entusiasme per la majoria de la població segons reflecteix la premsa del moment. L’entrada amb dret a bany costarà 0’25 pessetes. Durant el primer mes es comptabilitzarà una entrada de més de 26.000 persones.

La construcció de la piscina serà una de les obres importants que durà a terme el govern republicà. Manresa gaudirà a partir d’aquell moment  d’una important infraestructura pel temps lliure dels ciutadans. Serà, a més, la  primera piscina municipal de  Catalunya i un model per a altres poblacions

Perspectiva de les instal·lacions. Al fons, la Seu amb l’agulla que rematava el campanar i l’antic Col·legi de Sant Ignasi. (Font: web memoria.cat/republica).

Imatge de la terrassa de la piscina, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

Un ban de l’Ajuntament remarcarà la finalitat educativa, esportiva i higiènica de la piscina. Però, també, tindrà una important funció social. A més de natació i waterpolo s’hi practicaven altres esports com bàsquet o tennis, comptava amb un bar i un restaurant, s’hi celebraven balls, festes, audicions de sardanes... i, especialment, els dissabtes hi havia molta activitat, segons el record d’alguns testimonis².


L’empenta i la decisió d’aquell govern municipal, presidit per l’alcalde Lluís Prunés, va fer possible que des de l’agost de 1932 fins ara la ciutat de Manresa disposi d’un gran equipament esportiu.

El curs escolar s’acaba. És temps de vacances i de gaudir de la piscina, entre moltes altres activitats.

Perspectiva d’una de les piscines de les instal•lacions actuals. (Font: web aiguesmanresa.cat).

Més informació:

- ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).


Notes:
-¹ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
- ² Font: web memoria.cat/republica.

 


Viatge d'estudiants del Bages al camp de Mauthausen

Com cada any, una representació del Bages formada per alumnes dels instituts; INS Lacetània, INS Lluís de Peguera, INS Pius Font i Quer de Manresa i l’INS Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, acompanyats pel seu professorat, a més de 4 persones de l’associació Foto Art, hem viatjat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) en les dates commemoratives del seu alliberament. Aquest viatge ha permès conèixer i apropar una mica més alguns dels escenaris de l’horror nazi que uns 7.500 espanyols i catalans van haver de patir.

La delegació bagenca davant del monument de la Generalitat de Catalunya en record a totes les víctimes deportades. (Fotografia: Foto Art Manresa).
Homenatge als túnels d'Ebensee. (Fotografia: Foto Art Manresa).

La delegació bagenca ha participat en els actes d’homenatge internacionals que s’han fet en el camp i també en els diversos homenatges i commemoracions que s’han dut a terme en d’altres indrets relacionats amb Mauthausen, com són els camps de Gusen i Ebensee, on a més a més es van poder visitar els túnels on molts presoners havien de fabricar en unes dures condicions armament per a l’exèrcit alemany. També es va visitar el castell d’Hartheim, un dels sis centres d’eutanàsia activa que tenien els alemanys repartits pel seu territori i on gasejaven i mataven aquelles persones que consideraven que no eren dignes de la raça ària.

Tots aquests actes han estat coordinats per l’Amical de Mauthausen i altres camps, entitat organitzadora dels actes d’homenatge. Aquest any, totes les delegacions espanyoles i catalanes sumàvem unes 300 persones, fet que demostra l’interès cada vegada més gran per recuperar la memòria i homenatjar les víctimes, malgrat que en molts llocs l’extrema dreta i el feixisme sembla que guanyen terreny; també és cert que cada vegada més hi ha molta gent conscienciada a aturar aquest creixement tot recordant les nombroses víctimes del feixisme.

Estudiants parlant amb un dels supervivents. (Fotografia: Foto Art Manresa).

Per aquest motiu el protagonisme dels alumnes, de la gent jove, és molt important, sobretot en la participació dels actes d’homenatge, amb les lectures, les ofrenes florals, l’acompanyament i l’empatia amb els familiars de deportats. Així mateix, parlant amb alguns deportats que han sobreviscut, ens han transmès la seva voluntat de continuar lluitant per la vida i per defensar els valors democràtics i els valors humans.

L’experiència ha tornat a ser molt ben valorada per les famílies, els alumnes i el professorat que hi ha participat, de manera que encara vol tenir continuïtat i, per això, el treball no s’acaba aquí. Properament es muntarà una exposició fotogràfica del viatge, i també de manera experimental es començarà a explicar en alguna escola de primària a través del projecte, Instal·lació Camps: camins de pau de drets humans.

Estació Mauthausen: homenatge (pdf)

Davant del monument espanyol en record de totes les víctimes espanyoles deportades. (Fotografia: Foto Art Manresa).

Com elaborar un informe sobre un fet històric

Redactar un informe sobre un fet històric ajuda a conèixer i entendre els esdeveniments històrics i el context en el qual es situen.

Es poden fer informes sobre fets de caràcter econòmic, social, polític, cultural... esdevinguts en qualsevol moment històric.

Aquestes són unes orientacions per elaborar un informe sobre un fet històric.


Personatge del mes: Pius Font i Quer (1888 -1964)

Pius Font i Quer. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

Pius Font i Quer,

farmacèutic, botànic i químic

Quina vinculació va tenir amb la ciutat de Manresa?
Per què va patir represàlies durant el franquisme?

La seva relació amb Manresa

Vista general de Manresa, amb la Seu a primer terme. (Fotografia: Rosa Lóbez)

Pius Font i Quer va néixer a Lleida el 9 d’abril de 1888. Però, als quatre anys, per motius professionals del pare, es va traslladar a Manresa on va viure durant tota la seva infantesa i joventut. Aquí va fer els estudis de batxillerat i va començar a desenvolupar el seu interès per la natura.

Va estudiar Ciències Químiques (1905-1908) a la Universitat de Barcelona i després Farmàcia perquè era l´única carrera on podia estudiar botànica. Va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la flora i la vegetació del Bages.

Va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

El 1911, per poder finançar les seves expedicions de recerca botànica,va ingressar al cos de sanitat militar, i va obtenir el grau de tinent coronel farmacèutic. Aquest fet li va permetre viatjar al nord d’Àfrica i per tota Espanya per investigar-ne la flora.


La seva tasca docent

Pius Font i Quer en una sortida de camp. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

El 1917 va ser nomenat professor de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on va renovar la manera d’ensenyar i va introduir l’experimentació i l’observació directe de la natura com a mètode d’aprenentatge. Va ser un impulsor de les sortides de camp.

Font i Quer escrivia sempre en català i, amb la dictadura de Primo de Rivera, el 1922 va ser apartat de la Universitat. Amb la instauració de la República hi va poder tornar i el 1933 va ser nomenat catedràtic de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. També va ser professor de l’Escola Superior d’Agricultura.


La passió per la botànica

Pius Font i Quer va dedicar la seva vida a la botànica. La seva obra és fonamental per a la botànica catalana a la qual va donar una gran projecció.

El 1921 va ser nomenat director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al qual s’havia incorporat com a naturalista el 1916. El 1930 va crear el Jardí Botànic de Barcelona, del qual en va ser director. El 1931 va ocupar la presidència de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1934, a partir del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals, es va crear l’Institut Botànic, del qual també en va ser el director.

Les seves obres fonamentals. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Va realitzar nombrosos viatges de recerca botànica, destaquen especialment els que va dur a terme al Marroc. Va escriure nombrosos llibres i publicacions.


❹ El cop d’estat

El 18 de juliol de 1936, des de feia tres setmanes, estava fent un curs de botànica a Orihuela del Tremedal, a la Sierra de Albarracin (Terol) amb cinc alumnes de la Universitat.

Barcelona, 19 de juliol de 1936 (detall). (Fotografia: Agustí Centelles. Font: Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca).

En produir-se el cop d’estat, un dels seus alumnes, d’ideologia dretana, va marxar a Burgos on tenia un familiar. Font i Quer, però, en lloc de passar a la zona nacional, va retornar a Catalunya per acompanyar els 4 alumnes restants fins a Barcelona, passant per Conca i València.

Ell  mateix explicava els motius d’aquesta decisió en la seva declaració de l’expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques ¹. Considerava que havia d’acompanyar els seus alumnes fins a Barcelona atès que se’n sentia responsable. També va decidir tornar perquè, iniciats els bombardejos, patia per les col·leccions de plantes de l’Institut Botànic de Barcelona, del qual n’era director. Provenien del Marroc, d’Ifni i de tota la geografia espanyola i ell mateix les havia col·leccionat. A finals de novembre aquesta col·lecció de plantes es va traslladar a un lloc més segur a la zona a Sant Gervasi.


La repressió

Expedient de Pius Font i Quer del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. (Font: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).

Acabada la guerra va ser acusat de rebel·lió militarcondemnat a 8 anys de presó. El fet d’abandonar la zona franquista per passar a la republicana era motiu de condemna. Va estar un any empresonat al Castell de Montjuïc i no va poder tornar a exercir la funció pública.

Segons el seu net, Raül Font-Quer, va ser l’estudiant que va anar a Burgos i un funcionari els qui el van delatar:

Creiem que aquest estudiant va ser un dels que el van denunciar”. ²
L’avi havia firmat un manifest amb altres professors universitaris contra els bombardejos i aquest va ser un altre motiu pel qual el van jutjar sota l’acusació de rebel·lió militar”.²

El 1939 Font i Quer també va ser depurat per l’Ajuntament de Barcelona.  Se’l va acusar de firmar un manifest a favor de la República i de no adherir-se al “Glorioso Movimiento Nacional”. Malgrat que va perdre els seus càrrecs, no va abandonar mai la institució que havia creat:

Cada dissabte anava a l’Institut Botànic -sense cobrar- i en continuava exercint el lideratge, orientava els treballadors”, explica el seu net.²

El 1940 el va jutjar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i el 1945, com va passar amb molts altres expedients, es va produir el sobreseïment.


Font i Quer en una de les seves sortides. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

Malgrat la depuració, Pius Font i Quer no va abandonar mai el món de la  botànica. Va seguir dedicant-se a la investigació i, a través de les seves obres, va fer una important tasca divulgadora.

Va morir a Barcelona el 2 de gener de 1964. Fins l’últim moment va treballar en projectes d’institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, entre altres.

 

El seu net recorda:

Va continuar fent de professor de botànica. Els caps de setmana sortia d’excursió amb exalumnes seus. Era la seva obra, la seva vida, i potser tenia l’esperança que la dictadura no duraria tant de temps”.²

 

El seu nom en un dels instituts de secundària de Manresa és un homenatge a la seva tasca com a docent i científic. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Notes:
-  ¹ Expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques nº 2566/1940. Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
- ² Font: Diari Ara,  27/04/2018.

 


Fem memòria... Les primeres eleccions municipals democràtiques: recull gràfic


Imatges:

- Fusté, Àngels; Grané, Jordi; Sardans, Jordi. La Transició (1975-1983). Volum 1. Manresa: Parcir, 1995. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

- Els límits de la llibertat. Barcelona: Eumo, 1996. (Escànner, 6).

- Gazeta de Manresa, 19/04/1979.

- Regió 7, 04/04/1979.

- Arxiu particular: Carme Botifoll Benasat.

- Arxiu particular: Jaume Orriols Padrós.

- Arxiu particular: Jaume Sala Alegre.


 

 


Personatge del mes: Antoni Esteve i Subirana (1902 -1979)

Antoni Esteve Subirana, 1948 (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Antoni Esteve,

farmacèutic i científic manresà

 

 

 


La farmàcia i els laboratoris Esteve

Farmàcia Esteve, a Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Antoni Esteve i Subirana va néixer a Manresa el 1902. Va estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona. El 1929, en morir el seu pare, es va fer càrrec de la farmàcia familiar, la Farmàcia Esteve, situada a la Plana de l’Om de Manresa.

A més de la feina pròpia de la farmàcia, va començar a fer preparats farmacèutics originals a la rebotiga. La importància que va anar prenent aquesta activitat va fer que decidís fundar, a Manresa, els Laboratoris Esteve. El 1942, es va veure obligat a traslladar-los a Barcelona.

Dels preparats de productes vitamínics dels inicis va passar a l’elaboració de molts altres productes farmacèutics, i els Laboratoris Esteve van anar adquirint un gran prestigi internacional. Durant aquests anys, cal destacar, especialment, la preparació de les primeres sulfamides i de la primera penicil·lina (1944) que es fabricaran a Espanya.

L’any 1965, convençut de la necessitat de renovació i de deixar pas a les noves generacions, va cedir la direcció dels laboratoris al seu fill Josep Esteve i Soler.


La implicació social i política

Antoni Esteve, a la dreta del conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol (enfilat en una cadira), en un acte de commemoració de les Bases de Manresa celebrat al bosc de les Marcetes, 7 de juny de 1931. (Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Antoni Esteve es va involucrar clarament en l’activitat social i política de la ciutat i del país. Va ser membre actiu d’entitats com l'Orfeó Manresà i el Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

A nivell polític, tot i que no va acceptar mai cap càrrec públic, va ser una persona compromesa amb els valors de la República.

Va col·laborar en el naixement del partit polític Acció Catalana i en la creació, a Manresa, de la coalició electoral "Concentració Republicana", que va guanyar les eleccions municipals de 1931.

"Tots plegats vàrem tenir la bona idea de fer un front únic, en les eleccions municipals del 12-IV-1931, conservant cada tendència la seva pròpia ideologia, des d'Acció Catalana fins els socialistes. Aquest front va ésser el que en les eleccions va obtenir l'esplendorosa majoria que va dirigir l'Ajuntament més modèlic que potser ha tingut Manresa..." 
(Memòries d’Antoni Esteve. Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Va formar part de la Junta de Govern Republicana Provisional que va proclamar la República a Manresa, en representació de la qual va anar a Barcelona a entrevistar-se amb el president Macià.

El 1931, va ser secretari de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament. També  va formar part de la Comissió d'estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya creada per la Generalitat de Catalunya i, més endavant, va ser un dels vocals del Projecte de la Divisió Territorial de Catalunya aprovat el 1936.

Després de la Guerra es va haver d’allunyar forçosament de l’activitat política i cultural.


L’exili i el retorn a Barcelona

Durant la Guerra Civil, Antoni Esteve va seguir al davant de la farmàcia de Manresa i el seu laboratori va ser fonamental per subministrar sulfamides, molt necessàries per tractar les infeccions.

En acabar la Guerra, es va haver d’exiliar a França durant un any i mig. Allà va treballar com a farmacèutic en un prestigiós laboratori. Després de viure en diverses ciutats franceses, va decidir tornar a Barcelona i es va haver de sotmetre a un  judici per responsabilitats polítiques. Probablement, gràcies al seu prestigi internacional, el judici va acabar amb la imposició d’una multa.

"Durant l'any i mig que vaig estar a França, la meva família va ésser constantment molestada amb tota mena d'atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa".
(Memòries d’Antoni Esteve. Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).
Laboratoris del Dr. Esteve al barri del Guinardó, a Barcelona. (Font: web Memòria dels barris).

En aquesta situació, l’any 1942, Antoni Esteve va decidir deixar Manresa i traslladar-se a Barcelona.


La tasca científica

Després del seu retorn a Barcelona, Antoni Esteve es va dedicar de ple a l’activitat científica impulsant i dirigint la tasca dels Laboratoris.

Aquesta etapa va suposar l’expansió dels Laboratoris gràcies a la introducció al mercat de nous productes farmacèutics originals, com a resultat d’una àmplia activitat de recerca en el camp de la química i la farmacologia, tasca que ell va dirigir envoltat d’un important equip d’especialistes en ciències biomèdiques.

Com hem vist, el 1944, Antoni Esteve va obtenir la penicil·lina per primera vegada a Espanya, fet de gran transcendència en aquell moment per poder tractar malalties infeccioses. Quatre anys més tard, el 1948, va rebre la visita d’Alexander Fleming, considerat l’inventor d’aquest antibiòtic. Fleming, en el seu viatge a Barcelona, va visitar les instal·lacions dels Laboratoris Esteve.

El doctor Antoni Esteve i el doctor Fleming, descobridor de la penicil·lina, amb les seves respectives esposes, 1948. (Font: web La República a Manresa en un clic, 1931-1936).

Les nombroses institucions acadèmiques de les quals va formar part (president de la Reial Acadèmia de Farmàcia, vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, president de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans… entre moltes altres); així com els reconeixements que va rebre (Medalla d'or al 8è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, "Chevalier de l'Ordre de la Santé Publique de France"… ) són una mostra de la importància de la seva tasca i de la seva personalitat.

També va ser autor d’un gran nombre de treballs d’investigació que va publicar en les revistes especialitzades de més prestigi.

A més de l’activitat científica, Antoni Esteve va finançar diverses iniciatives de foment de la llengua i la cultura catalanes.


L’any 1979, ara fa 40 anys, Antoni Esteve va morir a Barcelona. Quatre anys després, la seva família va crear la Fundació Dr. Antoni Esteve per honorar la seva memòria.

Actualment, la Fundació treballa per donar continuïtat a la línia iniciada per ell mateix en la recerca farmacològica.

La Farmàcia Esteve a Manresa, 2019. (Fotografia: Rosa Lóbez).

A Manresa, la Farmàcia de la Plana de l’Om segueix activa i regentada per la família Esteve.

 

 

 


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Històries manresanes. Els Esteve de la Plana de l'Om.


 


Fem memòria... Inauguració de la Biblioteca Popular de Manresa

90 anys de la inauguració

de la Biblioteca Popular de Manresa

Sala de lectura de la Biblioteca. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

21 de febrer de 1929, Festa de la Llum a Manresa

A més de les celebracions habituals d’aquesta diada, a les 4 de la tarda s’inaugurarà la biblioteca de la ciutat.

Ja s’havia obert al públic el 6 de desembre del 1928, però la inauguració oficial no es farà fins uns mesos més tard coincidint amb les Festes de la Llum.

La directora Pilar Bertran i l’auxiliar Emília Fernández tindran cura que tot estigui a punt:

Por la mañana voy a la estación a recibir al Sr. Rubió¹. (…) Llega el tren con media hora de retraso. (…); nos dirigimos todos a la Biblioteca pero antes voy a la estación de los ferrocarriles catalanes para recibir a la Srta. Piera que marchó ayer a Barcelona en busca de flores para la Biblioteca. Se pasa toda la mañana para arreglar los jarros de flores, de ello se ocupan la Sra. Fernández y la Srta. Piera, mientras yo consulto varios asuntos al Sr. Rubió. (…) Ya completamente arreglada la Biblioteca, llega la hora de la inauguración oficial.
(Pilar Bertran, directora de la biblioteca. Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
El Sr. Robert presideix l’acte acompanyat de les autoritats locals. (Font: Diari Hoja Oficial del Lunes, 25/2/1929).

L’acte serà presidit pel Sr. Robert, ponent de la Comissió de Cultura de la Diputació de Barcelona; pel Sr. Montardit, alcalde de Manresa; pel Sr. Duran, Diputat Provincial, pel Sr. Jordi Rubió, director de les Biblioteques Populars, i per altres autoritats.

Després de la benedicció de la biblioteca, a càrrec del canonge Ignasi Alegre, es pronunciaran els corresponents discursos a càrrec del Sr. Duran, de l’alcalde Sr. Montardit i del Sr. Robert. Tots ells seran molt aplaudits, segons consta a la premsa local.

Acte d’inauguració de la biblioteca. (Font: Diari Hoja Oficial del Lunes, 25/2/1929).

La inauguració comptarà amb una gran assistència de públic, entre el qual destacaran els regidors de l’Ajuntament, professors de l’Institut Lluís de Peguera, mestres nacionals, representants de diverses entitats de la ciutat, així com un grup de professors i alumnes de l’Escola de Bibliotecàries entre altres.

La celebració acabarà amb un berenar que oferirà l’Ajuntament a les autoritats convidades. Les bibliotecàries, però, no faran pas festa i seguiran atenent els usuaris fins al vespre:

Después las autoridades se trasladaron al Ayuntamiento donde fueron obsequiadas con un espléndido “lunch”; nosotras nos quedamos en la Biblioteca, no abandonando, ni en un día tan solemne, la misión que nos está confiada. Una vez fuera el numeroso público que había invadido la Biblioteca durante y momentos después del acto, fuimos a dar un paseo (…). Después vemos pasar la Procesión de la Fiesta de la Luz en casa del Archivero Municipal, el Sr. Sarret; aprovechan los momentos antes de pasar ésta para obsequiarnos con un familiar pero rico “lunch”. 
(Pilar Bertran, directora de la biblioteca. Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
Pilar Bertran (al centre), primera bibliotecària de Manresa (detall). Font: web Manresanes que han fet història).

La Biblioteca Popular de Manresa formarà part de la xarxa de biblioteques que l’any 1915 va crear la Mancomunitat de Catalunya i que a partir del 1923 va passar a mans de la Diputació de Barcelona, quan la Mancomunitat desapareixerà sota la Dictadura de Primo de Rivera. Serà un projecte pioner, modern i amb una clara vocació de transformació social.

La biblioteca serà molt important per a la ciutat i contribuirà a facilitar l’accés a la cultura i al coneixement a  moltes generacions  de manresanes i manresans.

La biblioteca plena de lectors, 1928. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Biblioteca del Casino (1999), hereva de la Biblioteca Popular (1928) i de la Biblioteca Pública de La Caixa (1932). Fotografia: Rosa Lóbez).

90 anys després, Manresa compta amb les biblioteques públiques del Casino i de l’Ateneu Les Bases, amb la Biblioteca del Campus Universitari (BCUM) i també amb algunes biblioteques escolars i veïnals.

 

Avui, agraïm i fem un reconeixement a totes les bibliotecàries per la tasca que, des d’aquell llunyà 1928, han portat a terme a les nostres biblioteques.

Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Més informació:

Web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

Web Manresanes que han fet història.

Web Memoria.cat/edu. Concepció de Balanzó.


Notes:
-  ¹ Font: Jordi Rubió i Balaguer era el director de la Biblioteca de Catalunya i de la Xarxa de Biblioteques Populars.

 


Personatge del mes: Ramona Soldevila Cirés (1896 - ?)

Ramona Soldevila, miliciana i manresana.

Ramona Soldevila en una foto familiar (detall). (Fotografia: arxiu familiar de Remei Sallés).¹

Qui era Ramona Soldevila?

Ramona Soldevila va ser una  miliciana que va anar al front de les Balears,  l’agost de 1936, amb l’expedició republicana del capità Alberto Bayo Giraud amb l’objectiu de recuperar l’illa de Mallorca que es trobava a mans dels nacionals.

L’expedició va fracassar, i amb el reembarcament sobtat i ràpid d’aquestes tropes, ordenat pel Govern de la República, 40 milicians i 5 milicianes van ser abandonats a l'illa.

Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats pels feixistes a Manacor, el 5 de setembre de 1936. No se sap segur que Ramona Soldevila Cirés fos una d’aquestes 5 milicianes.

Grup de les cinc milicianes afusellades a Manacor. Ramona Soldevila seria la primera a l’esquerra. (Fotografia: arxiu particular). ¹

Què sabem de la seva relació amb Manresa?

Ramona Soldevila va néixer a Florència l'any 1898, filla de pares catalans. Es va casar amb el manresà Josep Sallés Merly i cap al 1920 es va instal·lar a Manresa.

Amb la mort del marit, el 1925,  va heretar el quiosc de la plaça Sant Domènec, que pertanyia a la família Sallés. L'any 1929 feia de corresponsal del diari La Vanguardia a Manresa.

Era una dona d’idees avançades, combativa i d’ideologia republicana. L'any 1932 va començar a militar a ERC.

L'any 1934 va vendre, sembla que per motius de salut, el quiosc a Miquel Arpa i a partir de l’any 1936 va començar a treballar per l’Ajuntament de Manresa.

Ramona Soldevila com a corresponsal del diari la Vanguardia a Manresa. (Font: arxiu de la Vanguardia).¹

El documental “Milicianes

L'existència d'un diari escrit, suposadament per una miliciana, on es relaten els dies de campanya a Mallorca, i una foto del grup feta poc després de ser detingudes és el punt de partida de la recerca que inicien Gonzalo Berger i Tània Balló per esbrinar qui eren i què els va passar a les milicianes. El resultat de la recerca és el documental “Milicianes”.

La investigació va portar a identificar les milicianes: les germanes Daria i Mercè Buxadé, Maria Garcia Sanchis i Teresa Bellera Cemeli. Pertanyien a les milícies femenines impulsades pel PSUC.

Les fotografies realitzades durant l’embarcament de les tropes i durant l’entrenament de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona han permès la identificació de quatre de les milicianes.

La recerca porta a creure que l’autora del diari i, per tant, la cinquena miliciana podria ser Ramona Soldevila Cirés, tot i que no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies.

Imatge de la presentació del documental. (Font: web memòria.cat).

Què eren les milícies?

Les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya ².

Les milícies catalanes van estar formades per un 82,5% de combatents de les províncies catalanes, un 13% de combatents de la resta de l’Estat espanyol i un 4,5% de voluntaris estrangers.

La incorporació de la dona a la lluita va ser un fet espontani de totes les organitzacions antifeixistes. Un 3% (unes 1200) dels components de les milícies organitzades a Barcelona eren dones.

Les milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC amb una doble finalitat, fer serveis a la rereguarda i la creació d’un exèrcit de dones. Malgrat ser liderades pel PSUC, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des d’ERC, UGT, POUM, CNT,  FAI. Tenien un objectiu comú: derrotar el feixisme.

Milicianes als afores de Barcelona, agost de 1936. (Fotografia: Gerda Taro).³        

Una recerca oberta?

L’Associació Memòria i Història de Manresa, amb motiu d’una altra recerca, troba documentació sobre Ramona Soldevila que la situaria treballant a Manresa a finals de 1936 i durant els anys 1937 i 1938.

Aquesta informació, juntament amb el fet que no s’hagi pogut identificar clarament en les fotografies de les milicianes, fa que la recerca sobre Ramona Soldevila presenti alguns interrogants per poder confirmar, amb tota seguretat, que és l’autora del diari manuscrit i que és la cinquena miliciana de la fotografia. La recerca resta, doncs, oberta.

Encara resten alguns interrogants. (Font: web Ib3.org, 28/09/2018).

Més informació:

Milicianes. Dirigit per Tània Balló, Jaume Miró [documental]. Tània Balló, Lluis Ortas, Gonzalo Berger (productors). Barcelona: Nina Produccions i altres, 2017.


Notes:
¹ Aquesta fotografia ha estat facilitada pels autors del documental “Milicianes”.
² Gonzalo Berger. Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Vic, Eumo Editorial, 2018.
³ Font: Gerda Taro. Barcelona. MNAC, 2007.