Anna Solà a l’entrada de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa (detall). (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

Anna Solà Sardans, condemnada a vint anys i un dia de presó.

Quin va ser el seu delicte?

 

 

 


Una dona activa i compromesa

L’Anna Solà va néixer a Manresa l’1 de novembre de 1918.

Era una dona de caràcter fort, culta i molt activa.

El juliol de 1937, en plena guerra i amb dinou anys, va entrar a treballar com a auxiliar administrativa a la Delegació d’Economia i Transports de la Generalitat, a Manresa. Ben aviat va passar a fer tasques de secretària i també es va encarregar d’organitzar els ajuts als hospitals, i els transports i les ambulàncies per a les emergències. La seva feina li va comportar haver d’assistir a reunions del Govern de la Generalitat a Barcelona.

L’Anna Solà estava afiliada al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Era membre de la Unió de Dones de Catalunya (UDC), organització que agrupava dones de diferents partits i col·lectius. La seva activitat a la UDC li va permetre relacionar-se amb líders com l’escriptora Teresa Pàmies.

També va col·laborar amb el Socors Roig Internacional (SRI), organització vinculada als partits comunistes que va ser molt activa ajudant els soldats republicans que lluitaven al front.

L’Anna Solà, la tercera a la dreta, en un acte per recaptar fons per als soldats republicans, al Teatre Kursaal de Manresa, 1938 probablement. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web Les 28 fotografies de Francesc Boix a Manresa).

Durant els anys de la guerra va participar en manifestacions, mítings, programes de ràdio i va escriure articles a la premsa de la ciutat, la majoria escrits en nom de la UDC i  publicats al diari El Dia de Manresa.

L’Anna davant l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, abans de la guerra. Anys després seria sotmesa a un consell de guerra, en aquest mateix edifici. (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

D’entre tots ells, cal destacar l’article que va publicar el 18 d’abril on fa una crida a totes les manresanes antifeixistes a treballar conjuntament per ajudar els qui estaven lluitant. Aquest article serà utilitzat en contra seva durant el consell de guerra que patirà acabada la guerra.

El 23 de gener de 1939, el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, va marxar a Vic a casa d’un familiar.  Al cap de dos mesos, el 5 d’abril va tornar a Manresa.


La repressió capgira la seva vida

Cinc dies després la van denunciar i immediatament la van detenir, després d’escorcollar el pis on vivia amb els seus pares i la seva germana, i de requisar molts objectes personals que no van recuperar mai més.

Després de la detenció va ingressar a la presó de Manresa. A la seva família, la van fer fora del pis on vivia i el seu pare va perdre la feina.

El 29 de maig va ser sotmesa a un consell de guerra. La van acusar de  “rebelión militar” i de “propagandista roja”. El fiscal va demanar la pena de mort i el seu advocat, la “pena immediatament inferior a la pena de mort“. Finalment va ser condemnada a vint anys i un dia de presó. Més endavant li van commutar la pena a sis anys. Va complir la condemna a la Presó de Dones de Les Corts de Barcelona.

Presó de dones de Les Corts, 1952. (Font: web Biblioteca del Pavelló de la República).

El 5 de juliol de 1941, després de complir dos anys, cinc mesos i vint-i-set dies de presó, va sortir en llibertat provisional. L’octubre de 1945 va obtenir la llibertat definitiva.

La tornada a Manresa no va ser fàcil. Durant molts anys es va haver de presentar a la policia per a controls rutinaris i va haver de suportar tot tipus de comentaris. L’Anna no va poder tornar a treballar de la seva professió. Quan veien que tenia antecedents penals, ningú no li volia fer un contracte de treball. No va tornar a trobar feina de mecanògrafa. De manera temporal va ajudar alguna botiga a portar la comptabilitat, va anar a cosir, a fer jerseis…, però no es va poder incorporar al món del treball amb normalitat.

Mentre era a la presó va mantenir correspondència amb Josep Batalla. Ell era un ex-tinent republicà que va ser condemnat a 30 anys de presó, dels quals en va passar set a la presó Model de Barcelona. A través de les cartes que s’escrivien, l’Anna i el Josep es van enamorar. El 1946, quan ell va sortir de la presó, es van casar i van tenir una filla.  Els darrers anys de la seva vida van viure a Torredembarra. El Josep va morir el desembre de 1985 i l’Anna, el gener de 2004.


L’Anna Solà, en una foto familiar. (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

 

L’Anna Solà va viure les il·lusions i les expectatives que es van generar amb la República. Va ser una jove activa i compromesa. El desenllaç de la guerra i la repressió van capgirar la seva vida.

 

 

 


Més informació:

– Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes.

– Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes. Entrevista a la seva filla, Anna Maria Batalla Solà.

– Web Cens de manresans privats de llibertat.

– Web Manresanes que han fet història.