Vista aèria de Manresa, any 1937: muntatge fotogràfic. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

A Manresa, el dimecres 21 de desembre de 1938 el dia s’aixeca amb un cel clar i net. A les 11.50 h, com tantes vegades, sonen les sirenes per alertar la població, però no se’n fa gaire cas. A les 12.20 h del migdia, a l’hora de sortida de l’escola, diversos avions franquistes volen sobre la ciutat i hi llencen un centenar de bombes.

Balanç del primer bombardeig: 33 morts identificats, destrucció total de 9 edificis i parcial de 23. Entre les víctimes, 6 nens i nenes de menys de 13 anys.

Aquest fet es repeteix el matí del 19 de gener de 1939, cinc dies abans de l’entrada de les tropes franquistes. Aquest atac és de menys intensitat que l’anterior i agafa la població més previnguda després de l’experiència del primer bombardeig.

Balanç del segon bombardeig: 2 víctimes mortals. Afecta cases i terrenys.

Relació de les víctimes mortals dels dos bombardeigs, segons les recerques fetes fins ara.¹

El resultat final de tants dies de patiment és un mínim de 35 persones mortes, a més de diversos ferits, nombroses destrosses materials, i  l’angoixa i la por que encara  avui recorden bé tots els qui els van viure.

Els bombardeigs sobre Manresa i sobre altres poblacions catalanes es produeixen al final de la guerra, quan el desenllaç a favor de les tropes franquistes és evident. La intenció és clara: atemorir i provocar impacte a la població civil, a més d’altres objectius.


Com es viu sota l’amenaça constant de les bombes?

Maria Farré Riera, nascuda a Manresa el 1924, era aleshores una adolescent de catorze anys. El seu dietari personal, publicat per memoria.cat, permet apropar-nos a les vivències d’aquells dies.

Maria Farré amb la seva germana Flora i els seus pares. (Font: memoria.cat/mariafarre).

El seu relat mostra clarament com, a mesura que la presència de l’aviació franquista és ja molt freqüent, una certa despreocupació inicial deixa pas, a la incertesa, a la por i al desànim.

El dietari de Maria Farré. (Font: memoria.cat/mariafarre).

Convivint amb la guerra

23 de maig de 1938.- […] S’han posat a tocar les sirenes. Hem anat a buscar els de casa i ja venien. Uns soldats s’han posat a assenyalar i hem vist uns avions. Hem anat marges avall i no ha passat res. És una llàstima que hagin tocat les sirenes perquè pensàvem anar al cine i em sembla que no ens hi deixaran anar. […]

Les anades al refugi    

5 de desembre de 1938.- Avui hem anat […] a buscar l’oli a la carretera de Vic i quan ja en tornàvem s’han posat a tocar les sirenes. Hem anat seguint el nostre camí. Quan érem a prop del refugi de darrera casa s’ha sentit soroll de motors i hem vist un avió molt baix. Ens hem ficat al refugi. L’avió ha voltat molta estona. Per fi ens han donat la sortida cosa d’una hora.
Relat del primer bombardeig. (Font: memoria.cat/mariafarre).

El primer bombardeig

20 de desembre de 1938¹.- […] Vam marxar [a Barcelona] el mateix dia [que] pel tren deien que havien bombardejat Manresa. Quan vam baixar ho vam preguntar a un amic […] i ens va dir que sí.  […] Els nostres pares estan bé.
22 de desembre de 1938.- Hi han hagut de 28 a 29 víctimes […]. Fan esgarrifar. Les hem anat a veure al cementiri i [també hem vist] unes cases ensorrades. […]

La por a un nou bombardeig

15 de gener de 1939.- Estem molt espantats. Se’ns acosta el front. Avui ens han tocat tres cops les sirenes, un a quarts d’onze del matí, […]; la segona a quarts de dues i el tercer a les cinc hores. Ara fins a les dotze. Ja ho veurem. A la millor ja serem morts. Tenim por que ens facin evacuar.
16 de gener de 1939.- Avui a un quart d’una de la nit estàvem junt amb els de casa Candela. Ja feia estona que tardàvem en anar a dormir per les sirenes. Quan la Mercè i la seva mama han marxat, encara no feia dos minuts quan hem sentit soroll d’avions. Hem obert el balcó i, efectivament, eren avions. Lo primer que jo he fet ha sigut agafar l’abric. […] Quan s’han posat a tocar les sirenes m’han vingut unes ganes de córrer tremendes. Hem tingut d’esperar els de casa i quan hem sigut al carrer es sentia un soroll de motors. M’he posat a córrer amb el tub de fusta a la boca. […] Hem anat al refugi i n’hem sortit a un quart de dues. […] 
Refugi antiaeri del grup Escolar Renaixença on anaven la Maria Farré i la seva família. (Fotografia: Rosa Lóbez)

El segon bombardeig

19 de gener de 1939.- […] eren un quart d’una quan han tocat les sirenes. La mama i la Flora eren al camp. Jo, a casa. Hem anat al refugi amb el papa. Quan érem a la porta s’han sentit moltes explosions i al cap d’una estona unes de fortíssimes. Han bombardejat. No sé el mal que han fet. Hem anat a casa i temps just d’arribar-hi quan hem sentit les sirenes. Hem anat al refugi.
Al sortir al cap de cinc minuts han tornat a tocar. […]   Hem tardat molt a sortir i a l’arribar a casa tornen a tocar les sirenes. Tornem al refugi.
Marxem i no feia cosa d’un quart que érem a casa que les sirenes han tornat a tocar. Aquest últim [cop] ha sigut a les 7.
19 de gener de 1939.- A dos quarts de quatre de la matinada hem anat al refugi ja que hi havia alarma. A les nou tornen a tocar. Sortim i encara no havien passat cinc minuts [que] han tornat a tocar; eren dos quarts d’onze. A un quart de dotze hi tornen. A la una tornem a anar-hi. A les tres tornen a tocar i no sortim fins a les cinc. A les 6 tornen a tocar alarma. La carretera segueix essent un continu rodar de camions. Tot el dia que volten avions per sobre Manresa i es senten les explosions a prop.

Escapant de les bombes

21 de gener de 1939.- A dos quarts de quatre hem sentit alarma. Anem al refugi. Eren les set i quart que hem tornat al refugi. A les nou i mitja anem per tercer cop al refugi. Sortim a les onze. La mama està desesperada. Creu que de quedar-se a Manresa no podria continuar aguantant-ho. Jo no sé què fer. De totes maneres, ens queda un recurs… Rocafort. A la una tornem al refugi. La mama està completament decidida a marxar.
Rocafort, 23 de gener de 1939.- […]  quan vam marxar de Manresa, pel camí vam trobar l’aviació. Ens vam tenir de posar panxa a terra. Van disparar uns canons antiaeris que rodegen Manresa […]. 26 paves es passejaven per sobre nostre i entre el soroll dels antiaeris i del nano que cridava molt, vam pensar que eren bombes les explosions fortíssimes que sentíem, […]. Tot plegat, uns minuts de viure intens, una emoció inigualable, persistent i, per final, ¡trista situació! […] Passen molts avions enemics per sobre nostre. […]  Estem tan cansades de veure-la [l’aviació] sobre nostre! Ens burlem de la vida i juguem amb ella. Sobraria, i faltaria, que un d’aquests pilots que es passegen damunt nostre tingués la mala pensada de moure una palanqueta, o que per qualsevol altre accident tingués de descarregar… ¡Salut, belles il·lusions! ¡Setze anys perduts! Unes vides sense importància, estèrils. La societat no ens necessita. La humanitat també pot passar – sense nosaltres.

80 anys després, a través  de les paraules de la Maria Farré, aleshores una adolescent, recordem aquests fets amb emoció i amb el convenciment que el coneixement del passat permet construir un futur millor.

Vista aèria de Manresa, zona de la Bonavista, avui: muntatge fotogràfic. (Font: web diari Regió 7, 26/04/2017).

Més informació:

– Web Els bombardeigs de Manresa, amb ulls d’adolescent: el dietari de Maria Farré Riera.

– Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39).

– Web Els morts de la guerra civil a Manresa (1936-1939).

– Web Viure un bombardeig.

Viure un bombardeig: material de suport a l’exposicióI la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa” (pdf).


Notes:
– ¹ Font: Aloy, Joaquim ; Gasol, Pere. Bombes franquistes sobre Manresa. Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939).
– ² El bombardeig  va tenir  lloc el 21 de desembre de 1938. L’anotació del dietari que hi fa referència està datada el dia abans, segurament a causa d’un error d’escriptura.