4. Lluitant per millorar les condicions de vida

Les dures condicions de vida i de treball dels anys quaranta van comportar la mobilització obrera. A banda de reclamacions i queixes davant el Sindicat Vertical a causa de les injustícies que patien, els obrers i les obreres també van portar a terme  accions de protesta (concentracions, aturades parcials i vagues) per obtenir millors condicions salarials, de treball i de vida, com ara la millora del racionament.

La primera vaga important a l’Estat espanyol es va produir el 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa i el 1951 es van produir mobilitzacions socials, com el boicot als tramvies de Barcelona.

Les protestes per millorar les condicions de vida i les pressions de sectors financers i industrials, que veien perillar l’acumulació de guanys, van obligar al govern, a partir de 1951, a canviar la seva política econòmica i introduir mesures liberalitzadores, la qual cosa va evidenciar que la política econòmica autàrquica havia portat el país a la misèria.

4.1. La vaga de la Fàbrica Nova de Manresa

Dilluns, 28 de gener de 1946
Segueix el “paro” de braços caiguts. Ha vingut el Sr. Alcalde (…). Han cridat una comissió però per lo vist no s’han entès.
L’Alcalde els ha dit que es posessin a treballar que ja mirarien d’arreglar-ho, però els obrers han contestat que ara ja havien parat i si no els asseguraven una cosa per endavant no engegarien.
Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova.¹

La primera vaga important a l’Estat espanyol durant el franquisme  va tenir lloc a Manresa, el gener de 1946, a la Fàbrica Nova (o Fàbrica Bertrand i Serra) i va ser protagonitzada principalment per les obreres de la fàbrica tèxtil.

El conflicte va començar quan els treballadors es van negar a recuperar les hores de treball perdudes per les restriccions elèctriques. La protesta es va resoldre a favor dels obrers i se’ls va abonar les hores sense necessitat de recuperar-les. Després, les treballadores van demanar augment de salari i es van declarar en vaga de braços caiguts. La patronal i les autoritats els van oferir un augment de 43 ptes. al mes i la vaga es va acabar.

Però, uns dies més tard les treballadores es van trobar un  descompte del dia 24 de gener que no van treballar perquè era la “Fiesta de la Liberación”. Aleshores elles van ocupar les naus de l’empresa i van iniciar una vaga que es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la comarca. Comerços i bars de Manresa també van tancar en solidaritat amb la Fàbrica Nova.

Malgrat la repressió, la vaga va durar 8 dies. Aquesta va finalitzar quan els obrers i les obreres van acceptar l’oferta de la patronal: millora del racionament, augment dels salaris i pagament del jornal del dia no treballat.

 


  1. Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Per què creieu que l’Alcalde ha d’intervenir per resoldre el conflicte?
  2. Consulteu el web memòria.cat/franquisme. A partir de tota la informació que hi trobareu, feu una anàlisi de la vaga de la Fàbrica Nova seguint l’esquema següent (fixeu-vos que aquest esquema serveix per analitzar qualsevol conflicte social):
– Causes del conflicte.
– Grups socials, institucions i persones que intervenen en el conflicte.
– Negociacions que es porten a terme.
– Instruments de pressió que utilitza cada part del conflicte.
– Desenllaç de la vaga.
– Acords a què s’arriba.
– Conseqüències posteriors.
  1. Situeu-vos a l’any 1946 en plena vaga. Per poder resoldre el conflicte cal iniciar una negociació. Dividiu la classe en quatre grups: els treballadors i les treballadores, la Patronal, el Govern i l’Ajuntament. Elegiu un representant del grup per participar en la negociació. Cada grup ha de defensar la seva postura davant el conflicte.
  2. Al final de la negociació, heu arribat a acords diferents als que es van arribar aleshores?


4.2. El boicot als tramvies de Barcelona

Jo encara no tenia sis anys i no entenia la raó per la qual no podíem agafar el tramvia per anar a casa dels avis, com sempre.
Era cansat caminar i la mare no enraonava gaire quan érem al carrer. Tenia por com tothom, parlàvem en català i jo sabia que no ho havíem de fer; potser ens renyaria un senyor d’uniforme, malcarat  i prepotent.
En arribar a casa m’ho va explicar de manera que jo ho pogués entendre. Els ulls li brillaven, no sé si de ràbia o d’emoció. Per fi podia fer alguna cosa per fer saber la nostra disconformitat amb una injustícia.
Testimoni de Rosalia Casals Masó.²

El boicot als tramvies va ser una protesta ciutadana que va tenir lloc a Barcelona, el març de 1951.

La causa fonamental va ser l’encariment del cost de la vida i l’increment de les restriccions elèctriques, però l’espurna que va fer esclatar el conflicte va ser la pujada de les tarifes dels tramvies de Barcelona de 50 a 70 cèntims. A Madrid, en canvi, el tramvia només costava 40 cèntims.

Tramvia buit durant el boicot. (Font: web lluites compartides.cat).

Van distribuir-se per Barcelona octavetes que demanaven  a la població que no pugés al tramvia. El boicot, que es va iniciar l’1 de març,  va ser total i va durar més d’una setmana, malgrat la repressió que hi va haver (detencions i empresonaments).

El boicot va acabar amb una victòria dels ciutadans de Barcelona, perquè van aconseguir el restabliment de les tarifes anteriors.

Mostra del contingut d’una octavilla cridant al boicot als tramvies. (Font: Fanés, Fèlix. La vaga de tramvies del 1951. Barcelona: Laia, 1977, pàg. 179).
Mostra del contingut d’una altra octavilla, posada en circulació el 8 de febrer de 1951 i difosa per tota la ciutat de Barcelona. (Font: Fanés, Fèlix. La vaga de tramvies del 1951. Barcelona: Laia, 1977, pàgs. 35-36).

“(…) el diumenge, 4 de març, el boicot ciutadà va ser total (…). I, tanmateix, no va ser això el que més va impressionar el governador (…). El convenciment de Baeza Alegria que les coses anaven molt i molt seriosament cal cercar-lo en un fet en aparença tan insignificant com un partit de futbol: el que aquell diumenge a la tarda havia de jugar, en el vell camp de les Corts, el F.C. Barcelona contra el Racing de Santander (…). El matx (…) va ser guanyat pel Barcelona per dos a un. La cosa important, però, no va ser el resultat, sinó el fet que des del dissabte havia canviat el temps i a la sortida del partit diluviava literalment. L’ocasió no podia ser més bona per doblegar la voluntat dels barcelonins. La Companyia de Tramvies, seguint ordres del governador civil, havia acudit a la sortida de les Corts amb un nombre de vehicles elevadíssim. (…) Enmig de la pluja copiosíssima els tramvies marxaren tal com havien arribat -buits- i els seguidors del Barça, sotmesos a la disciplina de la ciutat, es posaren de bell nou a caminar, caminar, caminar. (…)

És molt probable que en aquella sortida del futbol es col·loquessin els fonaments de la propera victòria de la ciutat.”

(FANÉS, Fèlix. La vaga dels tramvies del 1951. Barcelona: Laia, 1977, pàgs. 105-106).


  1. Reflexioneu sobre el testimoni de la dona, especialment sobre el sentiment que expressa, en relació a la seva mare, quan diu “Per fi podia fer alguna cosa per fer saber la nostra disconformitat amb una injusticia”.
  2. Valoreu la importància històrica que va tenir i el que va significar el boicot als tramvies del 1951 a Barcelona.
  3. Comenteu el comportament que va tenir la ciutadania a la sortida del partit de futbol i les conseqüències que va tenir la seva actitud.

En el període 1951-1959 van desaparèixer  les restriccions elèctriques, es va suprimir el racionament i es va posar fi a l’estraperlo. Es va restablir la llibertat de preus i van augmentar les importacions. Però, el fet de no augmentar les exportacions va provocar un dèficit a la hisenda de l’Estat.

El 1957 Franco es va veure obligat a realitzar un canvi en el govern. Hi va fer entrar els anomenats tecnòcrates que tindran com a objectiu la liberalització de l’economia sense democratitzar el sistema polític.

El 1959 s’aprova el pla d’Estabilització, que significarà un canvi en l’economia del país: posarà fi a l’etapa autàrquica i iniciarà una etapa de creixement econòmic.

segueix >>>


Notes:
¹Font: Memòria.cat/franquisme.
²Font: web lluitescompartides.cat.